Tria la teva aventura

Un relat de: perunforat

-Flegmó de merda, quin mal em fot el malparit!

El farmacèutic li havia aconsellat que glopegés una substància rogenca amb gust de menta que insensibilitzava les genives. La mutació va ser progressiva i passats uns dies la infecció bucal li rebotia la cara i l'ull dret. Com si s'hagués cruspit un pinyol de meló, en el cas que en tingués.
Tenia mal de cap i una espècie de mandra persecutòria només llevar-se. Al final del dia tenia els ulls ressecs, l'al·lèrgia al pol·len i l'ús de lentilles eren una mala combinació. La suma del mal estar, els grans que li sortien de la suor i la separació amb la seva xicota havien encapçalat l'any com el pitjor dels últims temps.
La nevera era buida, el sofà ple d'engrunes dels entrepans del Pans&Company i el reciclatge de vidre una muntanya de botelles de cervesa.
Per acabar-ho d'adobar les idees del departament de publicitat es van assecar i podrir. La nova reestructuració del personal de l'empresa, a causa de la crisi i l'oportunitat de fer alguns acomiadaments per si de cas, li va donar, educadament, una puntada al cul. La quitança era substancial després de deu anys treballats. Així que sense cap previsió de futur es va adherir al sofà de casa seva a pregar als déus de la televisió "basura" un miracle com el de les aigües del mar Mort, o era el Roig? El flegmó enquistat remetia amb virulència i només el sant whisky l'alleugeria del dolor.
Es podria dir que la seva vida era un gran abocador de deixalles orgàniques.

-A:
Un dia es va llevar desconsolat, evacuant unes llagrimotes, que com l'aigua estancada, tenien molt mal gust. Es va posar dins del llençol per escapar-se dels dos rajos de sol que entraven per una escletxa de la persiana espatllada que ni s'obria per ventilar, ni es tancava del tot. Va dormir sis dies i sis nits. Al setè dia va posar un dels peus a terra, no sabia si era el dret o l'esquerre. Tenia els ossos encarcarats, un mal alè descomunal i els cabells encartonats. Les lleganyes havien clos les portes de la visibilitat i la resta de detalls escatològics eren evidents. Van picar a la porta. Va ignorar-ho. Es va dutxar, va posar la roba del llit a dins la rentadora, va agafar la llibreta de la Caixa i se'n va anar escales avall. Va obrir la porta pesant de la sucursal on la dona de la finestra l'esperava amb cara de Hulk, això sí, més prim i amb pits. Era de suposar que la dona de la finestra insistís perquè no buidés el seu compte corrent, però ell, de peu dret, va dir-li rotundament que els diners eren seus i que se'ls gastaria anant de putes. Amb un manyoc de bitllets va entrar, amb aspecte hipnotitzat, en una de les agències de viatge del barri. Va pagar en efectiu un creuer i se'n va anar al port, amb les mans buides, a esperar el transport marítim que el duria ves a saber on.

-B:
Va insistir molt. Va començar picant a la porta un dia, després un altre i un altre. Es va llevar al setè dia amb el repicar incessant rutinari. Sota la porta hi havien un fulletons. Va guaitar una posta de sol i unes lletres: "EL PARAÍSO". No sabia si era el "PARAÍSO" o les ganes de veure algun èsser humà que van mobilitzar la seva mà dreta per fer dos giravolts a la clau del pany de l'entrada.
-Bon dia!- Va dir-li una veu dolça.
Una noia vestida amb unes faldilles llargues i una carpeta negra a les mans va entrar a casa seva. L'alè li bloquejava la sortida de les paraules i els ulls aparentaven ser d'un xinès. L'aspecte de la víctima semblava desesperada, va pensar la noia de les faldilles llargues, així que va entrar fent el cor fort i aguantant la respiració. Ell no l'escoltava però el nom de Javhè li va fer gràcia. Va intuir que era una senyal premonitòria, un "ja ve" la bona sort! Era la primera proposta de sortir el carrer i formar part d'un nucli familiar. Aquella mateixa tarda es dutxaria, posaria la roba del llit a la rentadora i agafaria la llibreta de la Caixa per anar a treure els diners per pagar la seva primera quota com a nou membre de la família d'un tal Jahvè.

-C:
No sabia pas que era el setè dia després d'una letàrgica somnolència. Es va avergonyir del que va poder entreveure i olorar d'ell mateix. Va recordar les paraules de la seva mare quan era petit i es negava a dutxar-se perquè el sabor feia olor de nenes.
-Has d'anar net, la higiene és molt important. Pensa que quan era petita m'havia de rentar amb una galleda d'aigua freda.
Pausadament va anar fent memòria de tot el que havia passat durant els últims mesos. Mentre la desgràcia l'envaïa, van picar i repicar a la porta. Ho va ignorar pensant que encara hi havia algú en aquest món que sabia que existia, encara que fos pel nom de la bústia. Es va dutxar, va posar la roba del llit a la rentadora i va mirar de reüll la llibreta de la Caixa que va deixar a sobre la taula del menjador quan va tornar d'ingressar el taló de la quitança. Tenia diners per pagar el lloguer i les despeses d'alguns mesos. Havia d'organitzar la seva vida i emprendre un nou rumb. No hi havia pressa, ni son, així que van seguir sis dies i sis nits en vetlla rumiant què faria amb la seva vida.

Comentaris

  • I per què?[Ofensiu]
    XvI | 13-10-2009

    Em nego a l'obligació d'haver-ne de triar un. Vull fer trampa i quedar-me els tres. Són tant diferents... Una fugida endavant, tan valenta com irresponsable; una fugida enrere, amagant el cap sota l'ala i comprant-se el seu propi perdó; i un cop de seny amb final obert (com m'agraden els finals oberts!)... I per què vols que triem? Per descobrir-nos? Per posar-nos en evidència? Ah no! em nego, em quedo amb els tres.

    salutacions, alpha la que triplica històries.

  • Bones perunforat![Ofensiu]
    Cargolsalalluna | 01-10-2009

    Gràcies pel comentàri, amb els apunts de la uni al davant et passa l'estona volant fent tecnogàmies. Wei, que t'he llegit molt pel fòrum i poc per aquí. De moment trio el final obert de la C, i me'n vaig a llegir més coses teves,maca. Una abraçada.

    Salisalut!

  • opcions[Ofensiu]
    kispar fidu | 21-09-2009

    oh! el títol m'ha cridat l'atenció al recordar-me als llibres que tenia de petita! (amb el mateix títtol), on podies endinsar-te molt més en la història i sentir-te'n un personatge més quasi! Tu triaves! era increïble!

    (Recordo que també feia "trampes" i feia una ullada a les vàries opcions per veure quina semblava millor i més interessant...jejeje)

    Tu permets triar el final, texts molts llargs aquí costen de llegir, és normal la teva tria ;)


    petons guapa i ens veiem reptant entre enllaços! jeje

  • Molt ocurrent[Ofensiu]
    Naiade | 13-07-2009 | Valoració: 10


    Pobre home que desgraciat, llàstima que sigui tan realista, sinó, faria riure i tot .
    Es difícil buscar amb quina de les tres continuacions et quedaries!!!
    La A tinc clar que no, segur que la majoria d'homes, seria la que triarien. La B em fa com una mica de por i la C, dons si segur que em quedaria amb aquesta i tard o d'hora, pensa que pensaràs, me'n sortiria, encara que amb la mala sort que té el pobre, tindria que començar per canviar molt.

    Una abraçada

  • crohnic | 02-07-2009 | Valoració: 9

    Hola! Gràcies pel comentari al meu relat. Jo tampoc t'havia llegit, però veig que tens uns quants relats publicats...
    M'ha agradat aquesta interactiva història... Jo tampoc sabria per quina aventura inclinar-me... De totes maneres els que escrivim (o s'intenta) tenim la gran sort de poder triar el final que més ens agrada, o si més no el que trobem més adient per la història... Llàstima que a la vida real a vegades hi ha aventures que no es poden triar...
    Bé, continuaré llegin-te...

  • ¿I ara...[Ofensiu]
    rnbonet | 25-06-2009

    ...amb quin em quede? A? B? C?

    Vols dir que el lector decideix?

    PS. Vigila la 'bio'! El final -dibuixet?- està equivocat.
    Ni Picasso ni Bonet dibuixen rosses morenasses amb un fons d'escriptura.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de perunforat

perunforat

93 Relats

285 Comentaris

90050 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jo sóc així com sóc com el títol de Jaques Prévert

Sóc remolc de l'era
cendres calcàries de sabors
engrunes de silencis
i penyora de colors

Sóc herba mullada
d'olor de llocs
fiblar de pells
i l'enyor d'uns pocs

Sóc aire comestible
pintant oxigen amb els dits
mans d'argila humida
de sols, dies, llunes i nits

Sóc cargol treu-banya
un patufet a la panxa del bou
caputxeta entremaliada
i un calamar a dins d'un pou

Sóc un llibre a mig escriure
amb llapis de carbó
tint de blanc sobre fons negre
lletra de pal i cançó

Sóc pedra de tartera
marca d'aigua de paper
muntanyes de somriures
sota al vol d'un esparver

Sóc el que sóc
No sóc res més

D'amunt i avall
De més i menys

De poc o molt
De tot o res

http://correctellegiblebarat.blogspot.com/