Tria la teva aventura

-Flegmó de merda, quin mal em fot el malparit!

El farmacèutic li havia aconsellat que glopegés una substància rogenca amb gust de menta que insensibilitzava les genives. La mutació va ser progressiva i passats uns dies la infecció bucal li rebotia la cara i l'ull dret. Com si s'hagués cruspit un pinyol de meló, en el cas que en tingués.
Tenia mal de cap i una espècie de mandra persecutòria només llevar-se. Al final del dia tenia els ulls ressecs, l'al·lèrgia al pol·len i l'ús de lentilles eren una mala combinació. La suma del mal estar, els grans que li sortien de la suor i la separació amb la seva xicota havien encapçalat l'any com el pitjor dels últims temps.
La nevera era buida, el sofà ple d'engrunes dels entrepans del Pans&Company i el reciclatge de vidre una muntanya de botelles de cervesa.
Per acabar-ho d'adobar les idees del departament de publicitat es van assecar i podrir. La nova reestructuració del personal de l'empresa, a causa de la crisi i l'oportunitat de fer alguns acomiadaments per si de cas, li va donar, educadament, una puntada al cul. La quitança era substancial després de deu anys treballats. Així que sense cap previsió de futur es va adherir al sofà de casa seva a pregar als déus de la televisió "basura" un miracle com el de les aigües del mar Mort, o era el Roig? El flegmó enquistat remetia amb virulència i només el sant whisky l'alleugeria del dolor.
Es podria dir que la seva vida era un gran abocador de deixalles orgàniques.

-A:
Un dia es va llevar desconsolat, evacuant unes llagrimotes, que com l'aigua estancada, tenien molt mal gust. Es va posar dins del llençol per escapar-se dels dos rajos de sol que entraven per una escletxa de la persiana espatllada que ni s'obria per ventilar, ni es tancava del tot. Va dormir sis dies i sis nits. Al setè dia va posar un dels peus a terra, no sabia si era el dret o l'esquerre. Tenia els ossos encarcarats, un mal alè descomunal i els cabells encartonats. Les lleganyes havien clos les portes de la visibilitat i la resta de detalls escatològics eren evidents. Van picar a la porta. Va ignorar-ho. Es va dutxar, va posar la roba del llit a dins la rentadora, va agafar la llibreta de la Caixa i se'n va anar escales avall. Va obrir la porta pesant de la sucursal on la dona de la finestra l'esperava amb cara de Hulk, això sí, més prim i amb pits. Era de suposar que la dona de la finestra insistís perquè no buidés el seu compte corrent, però ell, de peu dret, va dir-li rotundament que els diners eren seus i que se'ls gastaria anant de putes. Amb un manyoc de bitllets va entrar, amb aspecte hipnotitzat, en una de les agències de viatge del barri. Va pagar en efectiu un creuer i se'n va anar al port, amb les mans buides, a esperar el transport marítim que el duria ves a saber on.

-B:
Va insistir molt. Va començar picant a la porta un dia, després un altre i un altre. Es va llevar al setè dia amb el repicar incessant rutinari. Sota la porta hi havien un fulletons. Va guaitar una posta de sol i unes lletres: "EL PARAÍSO". No sabia si era el "PARAÍSO" o les ganes de veure algun èsser humà que van mobilitzar la seva mà dreta per fer dos giravolts a la clau del pany de l'entrada.
-Bon dia!- Va dir-li una veu dolça.
Una noia vestida amb unes faldilles llargues i una carpeta negra a les mans va entrar a casa seva. L'alè li bloquejava la sortida de les paraules i els ulls aparentaven ser d'un xinès. L'aspecte de la víctima semblava desesperada, va pensar la noia de les faldilles llargues, així que va entrar fent el cor fort i aguantant la respiració. Ell no l'escoltava però el nom de Javhè li va fer gràcia. Va intuir que era una senyal premonitòria, un "ja ve" la bona sort! Era la primera proposta de sortir el carrer i formar part d'un nucli familiar. Aquella mateixa tarda es dutxaria, posaria la roba del llit a la rentadora i agafaria la llibreta de la Caixa per anar a treure els diners per pagar la seva primera quota com a nou membre de la família d'un tal Jahvè.

-C:
No sabia pas que era el setè dia després d'una letàrgica somnolència. Es va avergonyir del que va poder entreveure i olorar d'ell mateix. Va recordar les paraules de la seva mare quan era petit i es negava a dutxar-se perquè el sabor feia olor de nenes.
-Has d'anar net, la higiene és molt important. Pensa que quan era petita m'havia de rentar amb una galleda d'aigua freda.
Pausadament va anar fent memòria de tot el que havia passat durant els últims mesos. Mentre la desgràcia l'envaïa, van picar i repicar a la porta. Ho va ignorar pensant que encara hi havia algú en aquest món que sabia que existia, encara que fos pel nom de la bústia. Es va dutxar, va posar la roba del llit a la rentadora i va mirar de reüll la llibreta de la Caixa que va deixar a sobre la taula del menjador quan va tornar d'ingressar el taló de la quitança. Tenia diners per pagar el lloguer i les despeses d'alguns mesos. Havia d'organitzar la seva vida i emprendre un nou rumb. No hi havia pressa, ni son, així que van seguir sis dies i sis nits en vetlla rumiant què faria amb la seva vida.