desflorar la innocència

Com una línia escapçada perdem la innocència, quina idea tan bonica, Raquel!
Aquest poema m'agrada molt, i els que vas presentant als reptes; els teus són la imaginació al poder, jeje!
Un petonàs i fins aviat, continua gaudint de l'escriptura...i de la vida!

Empar

I perquè no continuar-lo? El títol s'ho mereix: és de PM!!! Seguir-lo pintant-lo amb colors cridaners, perquè t'escolten: O desfer-lo en blanc i negre -dissolució que potser fóra oportuna-, si vols. Tu és l'autora.
No sé ben bé el que dic: eixa lluna sobre el fons negre em deixa aclaparat.

I si et desitge SALUT I REBOLICA?

A voltes pèrò, la innocència ens despulla de les teranyines de tanta racionalitat. Ens fa diàfans i sincers. La innocència dels infants a la nit de reis, per exemple.
A vegades més que una desventura és una aventura: un viatge curull d'anhels i il·lusions. Perdre aquesta utopia, és perdre un do d'enigma màgic que ens fa més imperfectes, però més humans.
No es tracta de nostàlgia, es tracta de refer ponts amb el desig i la poesia. Imagina els nostres versos sense fils de nuesa...: això si que seria una llosa de rutina massa... cara.

Petons !,

Fidel


p.s: som el que som, ja ho dius molt bé a la bio. També som papallones somrients.
Apalíiii ja he pintat de versos les flors innocents del bé (paraxoxa amb l'amic Baudelaire).