desflorar la innocència

Un relat de: perunforat

línia recta
que s'escapça banda i banda
en un infinit rudimentari d'incògnites, sacietats
i altres desventures

Comentaris

  • Xantalam | 16-01-2010

    Com una línia escapçada perdem la innocència, quina idea tan bonica, Raquel!
    Aquest poema m'agrada molt, i els que vas presentant als reptes; els teus són la imaginació al poder, jeje!
    Un petonàs i fins aviat, continua gaudint de l'escriptura...i de la vida!

    Empar

  • Un bon començament[Ofensiu]
    rnbonet | 08-01-2010

    I perquè no continuar-lo? El títol s'ho mereix: és de PM!!! Seguir-lo pintant-lo amb colors cridaners, perquè t'escolten: O desfer-lo en blanc i negre -dissolució que potser fóra oportuna-, si vols. Tu és l'autora.
    No sé ben bé el que dic: eixa lluna sobre el fons negre em deixa aclaparat.

    I si et desitge SALUT I REBOLICA?

  • La innocència...[Ofensiu]
    Fidel | 08-01-2010

    A voltes pèrò, la innocència ens despulla de les teranyines de tanta racionalitat. Ens fa diàfans i sincers. La innocència dels infants a la nit de reis, per exemple.
    A vegades més que una desventura és una aventura: un viatge curull d'anhels i il·lusions. Perdre aquesta utopia, és perdre un do d'enigma màgic que ens fa més imperfectes, però més humans.
    No es tracta de nostàlgia, es tracta de refer ponts amb el desig i la poesia. Imagina els nostres versos sense fils de nuesa...: això si que seria una llosa de rutina massa... cara.

    Petons !,

    Fidel


    p.s: som el que som, ja ho dius molt bé a la bio. També som papallones somrients.
    Apalíiii ja he pintat de versos les flors innocents del bé (paraxoxa amb l'amic Baudelaire).

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de perunforat

perunforat

93 Relats

285 Comentaris

88589 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jo sóc així com sóc com el títol de Jaques Prévert

Sóc remolc de l'era
cendres calcàries de sabors
engrunes de silencis
i penyora de colors

Sóc herba mullada
d'olor de llocs
fiblar de pells
i l'enyor d'uns pocs

Sóc aire comestible
pintant oxigen amb els dits
mans d'argila humida
de sols, dies, llunes i nits

Sóc cargol treu-banya
un patufet a la panxa del bou
caputxeta entremaliada
i un calamar a dins d'un pou

Sóc un llibre a mig escriure
amb llapis de carbó
tint de blanc sobre fons negre
lletra de pal i cançó

Sóc pedra de tartera
marca d'aigua de paper
muntanyes de somriures
sota al vol d'un esparver

Sóc el que sóc
No sóc res més

D'amunt i avall
De més i menys

De poc o molt
De tot o res

http://correctellegiblebarat.blogspot.com/