Cercador
Apologia a la caritat
Un relat de: perunforat- Compartir:
imatges incorpòries m'eixuguen l'atenció
sospito luxúria impermeable
des d'on l'home corromput simula perplexitat
viu sedentari, d'esma, acumulant esperit
assumit, desvalgut, debilitat
fràgil com l'ombra a l'ocàs d'un clarobscur
i jo, més mortal que etern
de postura erigida i orientada al nord
sóc almoina d'un instant
succedani decadent, entre reixes i rauxes
sobre els braços dels segles
i dels segles, amén
Comentaris
-
Amén[Ofensiu]Cirerot | 09-01-2010
Sembla la imatge de la contemplació d'un sant crist en alguna capella o cripta (o com es digui, aquells espais que hi han als cantons de les catedrals on la gent posa ciris als sants 'exposats' darrera les reixes- no sé perquè els tanquen ni de què els protegeixen-). Malgrat tot el text no dóna la sensació d'espai tancat ni ranci, tot al contrari, amplitud i lleugeresa, molt subtil trobo. M'ha agradat molt, original i exquisit.
l´Autor
93 Relats
285 Comentaris
91408 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73
Biografia:
Jo sóc així com sóc com el títol de Jaques PrévertSóc remolc de l'era
cendres calcàries de sabors
engrunes de silencis
i penyora de colors
Sóc herba mullada
d'olor de llocs
fiblar de pells
i l'enyor d'uns pocs
Sóc aire comestible
pintant oxigen amb els dits
mans d'argila humida
de sols, dies, llunes i nits
Sóc cargol treu-banya
un patufet a la panxa del bou
caputxeta entremaliada
i un calamar a dins d'un pou
Sóc un llibre a mig escriure
amb llapis de carbó
tint de blanc sobre fons negre
lletra de pal i cançó
Sóc pedra de tartera
marca d'aigua de paper
muntanyes de somriures
sota al vol d'un esparver
Sóc el que sóc
No sóc res més
D'amunt i avall
De més i menys
De poc o molt
De tot o res
http://correctellegiblebarat.blogspot.com/