Apologia a la caritat

Un relat de: perunforat

imatges incorpòries m'eixuguen l'atenció
sospito luxúria impermeable
des d'on l'home corromput simula perplexitat
viu sedentari, d'esma, acumulant esperit
assumit, desvalgut, debilitat
fràgil com l'ombra a l'ocàs d'un clarobscur
i jo, més mortal que etern
de postura erigida i orientada al nord
sóc almoina d'un instant
succedani decadent, entre reixes i rauxes
sobre els braços dels segles
i dels segles, amén

Comentaris

  • Amén[Ofensiu]
    Cirerot | 09-01-2010

    Sembla la imatge de la contemplació d'un sant crist en alguna capella o cripta (o com es digui, aquells espais que hi han als cantons de les catedrals on la gent posa ciris als sants 'exposats' darrera les reixes- no sé perquè els tanquen ni de què els protegeixen-). Malgrat tot el text no dóna la sensació d'espai tancat ni ranci, tot al contrari, amplitud i lleugeresa, molt subtil trobo. M'ha agradat molt, original i exquisit.

l´Autor

Foto de perfil de perunforat

perunforat

93 Relats

284 Comentaris

94556 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jo sóc així com sóc com el títol de Jaques Prévert

Sóc remolc de l'era
cendres calcàries de sabors
engrunes de silencis
i penyora de colors

Sóc herba mullada
d'olor de llocs
fiblar de pells
i l'enyor d'uns pocs

Sóc aire comestible
pintant oxigen amb els dits
mans d'argila humida
de sols, dies, llunes i nits

Sóc cargol treu-banya
un patufet a la panxa del bou
caputxeta entremaliada
i un calamar a dins d'un pou

Sóc un llibre a mig escriure
amb llapis de carbó
tint de blanc sobre fons negre
lletra de pal i cançó

Sóc pedra de tartera
marca d'aigua de paper
muntanyes de somriures
sota al vol d'un esparver

Sóc el que sóc
No sóc res més

D'amunt i avall
De més i menys

De poc o molt
De tot o res

http://correctellegiblebarat.blogspot.com/