Cercador
(U)S(O)C(IE)T(A)T
Un relat de: perunforat- Compartir:
Àcid perenne que rosteix cervells
Estripant neurones, endurint els punys
Irracionalitat reeixida en una etiqueta
Obtús pensament d'occident
Ulls que senten sense escoltar
Comentaris
-
De cops...[Ofensiu]Fidel | 12-01-2010
... inclús és encara més depriment, alguns fatxendes només miren, sense sentir. Ara em bé al cap una frase potent del senyor P.NERUDA:
"El amor no se mira, se siente, y aún más cuando ella está junto a ti".
M'agrada aquesta faceta denunciadora i crítica amb la societat de tu !. Jo també acostumo a formar part d'aquesta espècie
Crec que no és el teu millor poema, però, sobretot, m'agrada el missatge i el començament del poema. També la brevetat i la concisió.
Fins un altre poema !,
Fidel
-
dur de pair[Ofensiu]Endevina'm | 09-01-2010
si et sents dir això.
m'ha semblat molt contundent.
l´Autor
93 Relats
284 Comentaris
94689 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73
Biografia:
Jo sóc així com sóc com el títol de Jaques PrévertSóc remolc de l'era
cendres calcàries de sabors
engrunes de silencis
i penyora de colors
Sóc herba mullada
d'olor de llocs
fiblar de pells
i l'enyor d'uns pocs
Sóc aire comestible
pintant oxigen amb els dits
mans d'argila humida
de sols, dies, llunes i nits
Sóc cargol treu-banya
un patufet a la panxa del bou
caputxeta entremaliada
i un calamar a dins d'un pou
Sóc un llibre a mig escriure
amb llapis de carbó
tint de blanc sobre fons negre
lletra de pal i cançó
Sóc pedra de tartera
marca d'aigua de paper
muntanyes de somriures
sota al vol d'un esparver
Sóc el que sóc
No sóc res més
D'amunt i avall
De més i menys
De poc o molt
De tot o res
http://correctellegiblebarat.blogspot.com/