Cercador
Estacions d'espera
Un relat de: perunforat- Compartir:
RECOBRINT ELS NIUS
FAMOLENC DE GEBRADES
ÉS UN HIVERN FRED
AFLAMANT LES PELLS
S'ENRIOLEN ELS MALUCS
ES FON EL PLAER
A FORA NEVA
PLOREN DE NIT ELS GOSSOS
TOT ÉS SILENCI
A POC A POC DIU:
-AMOR MEU, JO VULL UN FILL-
SOMRIU DOLÇAMENT
FLOREGEN ELS PITS
ES VEU BONICA, DONA
I CREIX EL VENTRE
L'ABRIL DESGELA
COLORS I BROTS GERMINEN
MOUEN ENTRANYES
OBRE FINESTRES
S'ESMUNY L'OLOR D'HERBA
DESITGEN VEURE'L
SEMBREN I SEGUEN
LA MARE BUSCA L'OMBRA
ESTÀ CANSADA
EN TEMPS DE FIGUES
EL BRESSOLEN I MIREN
S'ENGROGUEIX L'ENTORN
ABRACEN EL TEMPS
LLEGINT LES ESTACIONS
AMB LLETRA DE PAL
Comentaris
-
No ho sé...[Ofensiu]Cirerot | 05-07-2010
... em pensava que un sol haikú ja era un poema per si sol. És la única pega que li trobo, que potser vols descriure massa coses alhora, les estacions amb tot el procés de la concepció, l'embaràs i el naixement de la criatura. I això ocupa massa extensió i treu protagonisme a les imatges.
Trobo a faltar més que res això, 'imatges' vívides que trenquin una mica la linealitat del que explica el poema.
En fi, és només una opinió... per ser la primera vegada és més que decent!
una abraçada
l´Autor
93 Relats
284 Comentaris
94807 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73
Biografia:
Jo sóc així com sóc com el títol de Jaques PrévertSóc remolc de l'era
cendres calcàries de sabors
engrunes de silencis
i penyora de colors
Sóc herba mullada
d'olor de llocs
fiblar de pells
i l'enyor d'uns pocs
Sóc aire comestible
pintant oxigen amb els dits
mans d'argila humida
de sols, dies, llunes i nits
Sóc cargol treu-banya
un patufet a la panxa del bou
caputxeta entremaliada
i un calamar a dins d'un pou
Sóc un llibre a mig escriure
amb llapis de carbó
tint de blanc sobre fons negre
lletra de pal i cançó
Sóc pedra de tartera
marca d'aigua de paper
muntanyes de somriures
sota al vol d'un esparver
Sóc el que sóc
No sóc res més
D'amunt i avall
De més i menys
De poc o molt
De tot o res
http://correctellegiblebarat.blogspot.com/