Vida

Abraço el record
amb els braços del silenci.
És una espina que no dol
però que porto adherida.

Una mà amiga
que mai abans
vaig saber apreciar
s'estén de bat a bat.

M'ajuda a caminar,
i anar esquivant les curves
que em vaig trobant al llarg
d'aquesta llarga carretera
anomenada vida.

La nena de l'ahir
esdevé la dona de l'avui,
que escriu aquest poema
d'inspiració biogràfica.