Viatge

VIATGE


Durant dies he creuat el desert en camell, fent bivac sota un cel que vessava estels embolcallats de llum nacrada. He pujat a les dunes, ensorrant les sandàlies a la sorra, només per rebre l'alba. He conegut un home i les seves dues esposes subsistint sota un camió avariat, amb un petit ramat de cabres. Vaig aguaitar miratges: el que semblava un llac només era laterita i unes pedres brillants quan m'acostava i, el que figurava un oasi, quatre males herbes despentinades al vent. He transitat la sabana, mancada d'arbres i plena de gramínies com l'albellatge i el sorgo. I camps daurats de mill. M'he refugiat d'una tempesta de sorra a Mopti.

Avui m'he encaminat a la terra dels dogons. He trigat cinc hores, des de les sis fins a les onze del matí per arribar al congost. Crema el sol. No he calculat prou bé les provisions d'aigua, però de les basses no es pot beure. Els pobles, darrere el turó, semblen trets d'un conte. Casetes i cabanes i la pell dels pobladors es confonen amb el color de les roques. Sé que viuen com fa mil anys, només amb la llum del sol i la lluna i els cultius. He arribat al primer poble. Són cordials. M'han oferit cervesa que fabriquen de manera artesanal i, amb la set endarrerida, m'he begut d'un glop la gerra. Sento un pessigolleig als braços i les cames i un núvol dolç al cap. Observo els forats excavats a dalt, a les roques, els vells habitacles dels antics gnoms que van marxar al Congo, i que, a hores d'ara, es fan servir com a tombes. I de sobte els veig sortir de dintre. Deuen ser mitja dotzena; van gairebé despullats i es despengen cap al poble amb lianes. Em fregó els ulls. Sota l'efecte del beuratge no em seria estrany si fossin esperits que venen a trobar-me. Em pregunto un cop més quan sabré quina cosa estic cercant tan lluny.



Pseudònim: Begònia G.