Cercador
Vermelles
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Vermelles
La Rosa li acosta un full imprès al comissari Bermejo. Aquest matí ha trobat al seu home inert davant l'ordinador. En Bermejo l'examina i llegeix:
“Dissabte passat vaig sortir a sopar amb la Marga. Volia acomiadar-me. La Rosa sospita i crec més convenient deixar la nostra relació durant un temps. La Marga va demanar unes ostres, només per ella, és clar. Ja li havia explicat que fa deu anys, durant el viatge de noces a París, vaig patir una intoxicació que em va deixar entre la vida i la mort, i el doctor Hinault em va advertir que mai més les tastés. El cervell crea una memòria per la qual cosa una recaiguda esdevindria fatal. Pel que fa als símptomes, en sé un niu. L'efecte no es fa evident fins que han passat tres o quatre dies. Reconec el mareig i les nàusees i el mal de cap i d'estómac, però no és possible, no i no, em dic. He trucat a la Marga, fet un nyap. Són dos quarts i cinc de tres, ja dormia… Què t'empatolles ara? Ningú s'enverina amb l'olor de les ostres, i els macarons que ens vam cruspir a casa, de matinada, eren farcits de maduixa. Bon vent!, m'ha etzibat.
Un nou espasme. I si la Marga hagués amagat una ostra al seu mocadoret blanc i si…” —Li agradava escriure —diu la Rosa, sanglotant—. Potser només provava de distreure's inventant una història… vostè podrà esbrinar-ho, comissari.
—No ho dubti; aviat l’autòpsia ens revelarà la causa.
La Rosa li fa una ferma encaixada de mans. Després se'n va a passets curts. Les restes del pastís les va llençar prou lluny, pensa mentre llisca carrer avall.
El comissari Bermejo l'aguaita des de la finestra; mig acluca els ulls, el sacseja el vell i conegut calfred. A la nota escrita i a la seva mà han quedat rastres subtils de color robí. Les ungles, doncs, són acabades de pintar.
Pseudònim: Begònia F
La Rosa li acosta un full imprès al comissari Bermejo. Aquest matí ha trobat al seu home inert davant l'ordinador. En Bermejo l'examina i llegeix:
“Dissabte passat vaig sortir a sopar amb la Marga. Volia acomiadar-me. La Rosa sospita i crec més convenient deixar la nostra relació durant un temps. La Marga va demanar unes ostres, només per ella, és clar. Ja li havia explicat que fa deu anys, durant el viatge de noces a París, vaig patir una intoxicació que em va deixar entre la vida i la mort, i el doctor Hinault em va advertir que mai més les tastés. El cervell crea una memòria per la qual cosa una recaiguda esdevindria fatal. Pel que fa als símptomes, en sé un niu. L'efecte no es fa evident fins que han passat tres o quatre dies. Reconec el mareig i les nàusees i el mal de cap i d'estómac, però no és possible, no i no, em dic. He trucat a la Marga, fet un nyap. Són dos quarts i cinc de tres, ja dormia… Què t'empatolles ara? Ningú s'enverina amb l'olor de les ostres, i els macarons que ens vam cruspir a casa, de matinada, eren farcits de maduixa. Bon vent!, m'ha etzibat.
Un nou espasme. I si la Marga hagués amagat una ostra al seu mocadoret blanc i si…” —Li agradava escriure —diu la Rosa, sanglotant—. Potser només provava de distreure's inventant una història… vostè podrà esbrinar-ho, comissari.
—No ho dubti; aviat l’autòpsia ens revelarà la causa.
La Rosa li fa una ferma encaixada de mans. Després se'n va a passets curts. Les restes del pastís les va llençar prou lluny, pensa mentre llisca carrer avall.
El comissari Bermejo l'aguaita des de la finestra; mig acluca els ulls, el sacseja el vell i conegut calfred. A la nota escrita i a la seva mà han quedat rastres subtils de color robí. Les ungles, doncs, són acabades de pintar.
Pseudònim: Begònia F
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!