Vermelles

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Vermelles



La Rosa li acosta un full imprès al comissari Bermejo. Aquest matí ha trobat al seu home inert davant l'ordinador. En Bermejo l'examina i llegeix:
“Dissabte passat vaig sortir a sopar amb la Marga. Volia acomiadar-me. La Rosa sospita i crec més convenient deixar la nostra relació durant un temps. La Marga va demanar unes ostres, només per ella, és clar. Ja li havia explicat que fa deu anys, durant el viatge de noces a París, vaig patir una intoxicació que em va deixar entre la vida i la mort, i el doctor Hinault em va advertir que mai més les tastés. El cervell crea una memòria per la qual cosa una recaiguda esdevindria fatal. Pel que fa als símptomes, en sé un niu. L'efecte no es fa evident fins que han passat tres o quatre dies. Reconec el mareig i les nàusees i el mal de cap i d'estómac, però no és possible, no i no, em dic. He trucat a la Marga, fet un nyap. Són dos quarts i cinc de tres, ja dormia… Què t'empatolles ara? Ningú s'enverina amb l'olor de les ostres, i els macarons que ens vam cruspir a casa, de matinada, eren farcits de maduixa. Bon vent!, m'ha etzibat.
Un nou espasme. I si la Marga hagués amagat una ostra al seu mocadoret blanc i si…” —Li agradava escriure —diu la Rosa, sanglotant—. Potser només provava de distreure's inventant una història… vostè podrà esbrinar-ho, comissari.
—No ho dubti; aviat l’autòpsia ens revelarà la causa.
La Rosa li fa una ferma encaixada de mans. Després se'n va a passets curts. Les restes del pastís les va llençar prou lluny, pensa mentre llisca carrer avall.
El comissari Bermejo l'aguaita des de la finestra; mig acluca els ulls, el sacseja el vell i conegut calfred. A la nota escrita i a la seva mà han quedat rastres subtils de color robí. Les ungles, doncs, són acabades de pintar.




Pseudònim: Begònia F

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: