Una porteta

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
UNA PORTETA

Ja és mala sort. Després de tant patiment ha estat una porta mal tancada el que ens ha condemnat. El senyor Alexandre ha estat pregant a Déu que obrés un miracle, que passaria el martiri que calgués, però que no volia morir. Jo el sentia darrere la porta, en silenci, mentre ploràvem. Ens ha plogut la ira divina. Hem viscut el judici final. Han caigut pedres del cel, han volat cases, hem passat gana i anat morint a poc a poc. I una porta és el que ha condemnat la ciutat inexpugnable.

No és tant per mi, sinó pel senyor Alexandre, que em fa pena tot això. Em sap greu per ell i el seu negoci. Ara mateix hi ha seda cremant sense cap motiu aparent. Aquella catifa roja havia de ser per la senyora Cecília i ara ja no la tindrà al menjador. És una pena, hi ha peces que tenen un valor incommensurable, fins i tot un encàrrec per palau. I ara res. Tot reduït a pols, i per què?

Em qüestiono en silenci per què he de morir? M’he passat nits reconstruint les muralles en silenci, mentre la por se’m menjava. He vist els vaixells genovesos enfonsant-se en actes heroics i estèrils. Tot plegat per res. Els queviures no han arribat, els reforços tampoc. Em deia en Basil que no em preocupés, que els nostres germans europeus no ens havien oblidat. On són ara? Ahir a la nit vaig anar a Santa Sofia. Per què? Suposo que en el fons sabia que no serviria per res, érem només titelles de la por.

Perdrem el nom de la nostra ciutat, suposo. Deixarem de ser cristians a ser musulmans... tampoc és que sigui dolent. Mentre a mi em donin menjar i no em tractin gaire malament ja em va bé. De fet, és un dir que deixarem de ser... jo no he estat mai res, ni mai seré gran cosa. Espero que, si més no, el meu preu no caigui gaire. Jo encara sóc jove i, prou bonica. Sempre m’ho deia el senyor Alexandre així que no m’he de preocupar.

Quan he vist el primer soldat enemic no m’ho creia. Certament hem perdut, i quina por. No és el primer cop que em violen i, si avui no em maten, no crec que sigui l’últim.


Pseudònim: Linus

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: