Cercador


Llista categories

Una petita espurna

Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
L’Elvira, celles minúscules, ulls com plats, galtes com pans, nas eixerit i llavis actius sent absoluta fascinació pel seu avi. En Josep, celles poblades, ulls com botonets, cara allargada i llavis sorruts es desviu per la seva neta. Ho sé perquè si t’hi fixes bé: bé, bé, vull dir, quan la petita entra al seu camp de visió el seu llavi superior palpita com si volgués somriure. Els motius pels quals aquest home sec i esquerp adora la seva neta són evidents. No tant, l’estranya raó que fa que l’alegria de la casa, en presència de l’avi, no tingui ulls per ningú, ni res més. Hom podria creure que la menuda se sent atreta per les arrugues que li han solcat la cara en record de camins recorreguts. Que se sent tranquil·la al costat de qui es manté estàtic en un guirigall. Que la seva innocència sap veure la dolcesa d’aquell que un dia va ser infant, cellut, però infant. Podríem, fins i tot, teoritzar que sent camaraderia per aquell que, com ella, camina amb dificultat.

Si un dia deixéssim l’Elvira a soles amb el seu avi, veuríem com aquell home esquiu, impertorbable en la seva butaca, dóna a la seva neta una xocolatina que guarda amagada a la butxaca de la camisa. Pensaríem que és per això, que la menuda l’adora i sabríem que no, que aquesta relació va més enllà, molt més enllà, en el moment en què, si ens hi fixéssim bé: bé, bé, vull dir, veiéssim com els seus ulls es sincronitzen i de la línia que els uneix en salta una petita espurna.

Comentaris

Afegir comentari

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1206 Comentaris

297840 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Afegir a preferits
Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >