UNA NOIA I UN SOLDAT.

Acabava d’arribar a casa i la musiqueta d’aquesta cançó de l’any de la picor sonava insistentment a la meva oïda. Era un nyigo-nyigo que es repetia i repetia sempre igual dins el meu cervell.

Finalment vaig decidir-me i vaig escriure aquesta no semblança de la lletra.

Hi havia una vegada una noia i un soldat que van trobar-se baixant de la font del Gat. La noia, força atrevida, va dirigir-se al soldat i va dir-li:
 On aneu tan engalanat, formós soldat.
 A la desfilada del dia de la Patrona. La fem aquí baix, al Paral·lel.
 I després, què faràs, ben plantat soldat?
 Menjar i descansar. Tu no saps el cansat que és desfilar.
 A on?- pregunta amb cara innocent la noia.
 On vol que sigui? A la caserna. És clar!
 A la caserna, dius! Quina por que em fa! Si tot sou homes.
 Òndia! Què tens algun lloc millor per a un pobre soldadet.
 Puja a casa, ben plantat soldat. La mare no hi és! Ha marxat al poble. Et cuinaré una bona sopa i un conill estofat, i postres. I a més a més, cafè del bo.
 Ui! Que bé que m’ho poses. I podré descansar en un bon llit?
 Ja ho crec! Tenim a casa meva un llit amb un matalàs gran i molt tou.
 I després?- pregunta amb cara de babau el soldat.
 Després t’ensenyaré un parell de fruites ben rodones i llamineres amb una cirereta enmig. I també un préssec dolç i suau malgrat que una mica esberlat. Ja veuràs com t’agradarà tot.
 Caram!- digué el soldat tot animat- Dinar, dormir, berenar. Què pot desitjar més un soldat nouvingut de les altes muntanyes. Que bé que m’ho passaré a casa teva.
 I quan hagis ben folgat, fins i tot, un tros de coca i una copa de mistela, perquè recuperis forces. Potser com que ets tan fort, podràs...

Impacient per acabar la desfilada, només van dir: “Trenquin files” que el soldat va demanar permís al caporal. Aquest, que no era ni tan innocent ni tan jove, va fer un somrís mofeta per sota el gris mostatxo i va recomanar-li.
 Ai, nano! Aprofita’t que després pagaràs les conseqüències.

Caram, si ho va pagar! Ara no desfila, però baixa cada dia de la font del Gat amb vuit canalles i una dona rondinaire.

Vigileu galants soldats, no tot són flors i violes en aquest món!

Miquel Pujol Mur.