Una lluita superba.

Hi havia un motí, entre els guardians del castell.
Això feia que l'entrada quedés desprotegida i era un perill pels que vivien a l' interior.
Un capitost, havia tingut converses d'amagat amb l' enemic.
Una bossa plena de diners, havia capgirat l' esperit, fins aleshores ferm del cap dels soldats.
Amb les seves paraules plenes de verí, va aconseguir que aquell grup d'homes el seguís, sense pensar.Ells només sabien obeir.
El comte del castell, és refiava cegament del seu exèrcit.
Les hostes enemigues, es van presentar un capvespre devant la porta principal i la van escometre .
Qui havia de protegir el lloc, es va unir als contraris.
El comte i la familia van ser empresonats, com si fossin
bèsties.
Un cavaller vingut d' altres contrades,va arribar per casualitat a aquell indret
Siegfried, era destre amb l' espasa .Un expert en la lluita contra les injustícies.
Va constatar que quelcom passava i va ordir un pla.
De nit, quan la majoria anaven beguts i es pensaven eren invencibles, ell és va esmunyir entre passadissos amagats i va arribar sense problemes,a les estances on la família, restava empresonada.
Després d'enfrontar-se als vigilants, va alliberar els presoners.
Tots junts sortiren fora de la fortalesa i entraren a un bosc , on s' hi amagaren.
El cavaller, va anar a buscar ajuda. Era un bon líder i els va dirigir.Sabia prou tècniques de guerra i tenia experiència.
Va reinstaurar al comte, fent presoners als qui els van trair i organitzant un nou exèrcit amb tècnics fidels.
Agraïts, la família, el van acollir.
Ell, després de reposar uns dies i guarir alguna que altra ferida, produïda durant la lluita, va marxar cap a buscar la qui era el motor de la seva vida,una donzella que l' esperava amb el cor encongit. L' estimava!