Cercador
Una fulla
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Una fulla de morera.
Una fulla corsecada, encongida, rebregada, descolorida.
El vent tustaire de finals de desembre, ensenyorit, ha aconseguit que el pecíol, cua que s'agafava a la branca i que l'ha subjectada i feta ballar i vibrar, el vincle amb el que ja no vincla, es desadherís de l'arbre.
La fulla ha anat a raure al terra d'un balcó amb baranes pintades d'un blau ducados fosc que delata el gust gens plausible de qui el va escollir i obligar a ser mostrat a cada casa unifamiliar, cosa de normes, com uniformes d'escola.
La fulla no s'envola de nou. El vent sembla respectar l'estat meditatiu de l'òrgan vegetal.
La fulla es troba sobre les rajoles de pseudo-terrissa que van ser prou ben triades.
La fulla veu barrots i no sap que són ombres. És una presó provocada per la llum solar.
La fulla sent el bramular de l'element aire que arremora la natura, mostra el seu poder amb el pit inflat, orgullós de la seva feina. Allibera, desinfecta, purifica, eixuga, esparceix.
La fulla si s'hi està massa serà trepitjada per la dona de la casa quan vagi a desestendre la bugada que trobarà del tacte del cartró i encara freda de la nit en què les estrelles han centellejat nítidament, humitats i núvols escombrats, amb un somriure titil·lant sense pintallavis ni vernís.
La dona que com sempre estarà encantada i subjectivament badoca que quan escolti el cruixir d'una mort que es mostrarà en bocinets plorarà i serà una nova baixada d'ànim.
La fulla, isolada i ignorant, no sap ni que té por ni que la llibertat ha de ser ara.
A prop, reposant a redós en una paret amb acolliment de l'astre rei, una mosca viu les darreres hores, i qui sap si les intueix, però el fred s'intensificarà i aquelles temperatures la faran traspassar.
Una fulla de morera morirà si no s'espabila. Tremola com el que és.
Una fulla corsecada, encongida, rebregada, descolorida.
El vent tustaire de finals de desembre, ensenyorit, ha aconseguit que el pecíol, cua que s'agafava a la branca i que l'ha subjectada i feta ballar i vibrar, el vincle amb el que ja no vincla, es desadherís de l'arbre.
La fulla ha anat a raure al terra d'un balcó amb baranes pintades d'un blau ducados fosc que delata el gust gens plausible de qui el va escollir i obligar a ser mostrat a cada casa unifamiliar, cosa de normes, com uniformes d'escola.
La fulla no s'envola de nou. El vent sembla respectar l'estat meditatiu de l'òrgan vegetal.
La fulla es troba sobre les rajoles de pseudo-terrissa que van ser prou ben triades.
La fulla veu barrots i no sap que són ombres. És una presó provocada per la llum solar.
La fulla sent el bramular de l'element aire que arremora la natura, mostra el seu poder amb el pit inflat, orgullós de la seva feina. Allibera, desinfecta, purifica, eixuga, esparceix.
La fulla si s'hi està massa serà trepitjada per la dona de la casa quan vagi a desestendre la bugada que trobarà del tacte del cartró i encara freda de la nit en què les estrelles han centellejat nítidament, humitats i núvols escombrats, amb un somriure titil·lant sense pintallavis ni vernís.
La dona que com sempre estarà encantada i subjectivament badoca que quan escolti el cruixir d'una mort que es mostrarà en bocinets plorarà i serà una nova baixada d'ànim.
La fulla, isolada i ignorant, no sap ni que té por ni que la llibertat ha de ser ara.
A prop, reposant a redós en una paret amb acolliment de l'astre rei, una mosca viu les darreres hores, i qui sap si les intueix, però el fred s'intensificarà i aquelles temperatures la faran traspassar.
Una fulla de morera morirà si no s'espabila. Tremola com el que és.
Comentaris
-
Com una cançó...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 08-02-2019 | Valoració: 10
Vaja! Doncs m'ha impressionat molt aquest relat "a una fulla!, és màgic... en tota la seua composició. Una prosa poètica que m'ha encantat llegir-te que és insòlita.
La meua bona enhorabona...
Una salutació...
Perla de Vellut -
Una fulla...[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 08-02-2019 | Valoració: 10
Observadora nata com apercebo que ets, em fa gràcia que una fulla desperti tanta imaginació en tu, noia fullada de bells mots. Si treballassis amb mi, et mostrari el concert de música que ofereixen aquestes en ésser trepitjades quan jauen totes a terra un cop consumada la rerevera o l'autumne per a bé entendre'ns tots. Salut! Nil.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436061 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com