una carícia

molt dolç i bonic, ple de sensacions i amb poques paraules com a mi m'agrada
avui t'he descobert
una salutacio d'un nouvingut a RC
fins aviat
joan

Per molts motius valoro el sentit del tacte.
I una carícia sempre transmet sensacions diferents. Encara que sigui una carícia més un altre, tot seguit. Molt maco. Gràcies, ambelma.

Ple de sentiment, això és el que em suggereix el teu poema. M'ha agradat molt, encara que jo sóc de la vella escola i en els poemes m'agrada trobar-hi ritme i rima. Em faig el càrrec, però, que els temps canvien i t'hi has d'anar adaptant.
M'encanta el cultiu de la poesia, tant és així que em dedico, de tant en tant, a fer lectures poètiques en public. Algun dia llegiré alguna cosa teva i així les nostres àvies Adeles estaran contentes des d'allà on estiguin.
Una abraçada.

fa honor al títol. És subtil, tènue, lleuger, delicat.
PRECIÓS !
Una abraçada, ambelma.
Nonna

... no s'oblida fàcilment, i menys quan és d'aquells dels bons.
Una abraçada

allò efímer però intens és el que ensalça la memòria, la reté.
És el temps qui ho escampa tot, el temps... el nostre jutge implacable (per allò bo, per allò pervers).

Bon poema ambelma. Et seguiré llegint quan el meu caos m'endreci un xic.

Fidel
( un gracienc del sud: vull dir sota Travessera de Gràcia, jeje)

el rastre que pot deixar uns segons, una carícia.
Tan poc temps i que moltes vegades no poguem oblidar...