una carícia

Un relat de: ambelma

Estranya sensació,
incontrolable segon
passa fugaç
deixant estela.

Tacte tens però suau
ràpid però intens.

Sense haver-lo tastat
encara assaboreixo el caliu...
Com s'oblida un instant?

Comentaris

  • Primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 06-05-2010 | Valoració: 9

    molt dolç i bonic, ple de sensacions i amb poques paraules com a mi m'agrada
    avui t'he descobert
    una salutacio d'un nouvingut a RC
    fins aviat
    joan

  • Sempre és diferent[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 15-03-2010 | Valoració: 10

    Per molts motius valoro el sentit del tacte.
    I una carícia sempre transmet sensacions diferents. Encara que sigui una carícia més un altre, tot seguit. Molt maco. Gràcies, ambelma.

  • Ple de sentiment[Ofensiu]
    lluisdesils | 15-03-2010 | Valoració: 8

    Ple de sentiment, això és el que em suggereix el teu poema. M'ha agradat molt, encara que jo sóc de la vella escola i en els poemes m'agrada trobar-hi ritme i rima. Em faig el càrrec, però, que els temps canvien i t'hi has d'anar adaptant.
    M'encanta el cultiu de la poesia, tant és així que em dedico, de tant en tant, a fer lectures poètiques en public. Algun dia llegiré alguna cosa teva i així les nostres àvies Adeles estaran contentes des d'allà on estiguin.
    Una abraçada.

  • El teu poema[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 24-02-2010 | Valoració: 10

    fa honor al títol. És subtil, tènue, lleuger, delicat.
    PRECIÓS !
    Una abraçada, ambelma.
    Nonna

  • Enyor[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 16-02-2010 | Valoració: 10

    Saps? Trobe molt a faltar els teus versos, de tant en tant vinc ací a la teua casa i torne a llegir-los i t'agraisc un munt que vingues a la meua per a comentar-me, de tu aprenc un muntó de coses però el que voldria és que escrigueres de nou i ens poguerem comunicar amb els nostres escrits.
    La fotografia dels peus és d'una bellesa i d'una alegria magnífiques, m'imagine els peus d'una o de la meua dona en la natura al camp i al costat d'un riu i tota l'energia circula pel meu cos, no lleves la foto és preciosa.
    Un petó carinyós de Vicent.

  • Un instant...[Ofensiu]
    natasha | 04-02-2010

    ... no s'oblida fàcilment, i menys quan és d'aquells dels bons.
    Una abraçada

  • Tal vegada...[Ofensiu]
    Fidel | 01-02-2010

    allò efímer però intens és el que ensalça la memòria, la reté.
    És el temps qui ho escampa tot, el temps... el nostre jutge implacable (per allò bo, per allò pervers).

    Bon poema ambelma. Et seguiré llegint quan el meu caos m'endreci un xic.

    Fidel
    ( un gracienc del sud: vull dir sota Travessera de Gràcia, jeje)

  • instants[Ofensiu]
    Fada del bosc | 01-01-2010

    el rastre que pot deixar uns segons, una carícia.
    Tan poc temps i que moltes vegades no poguem oblidar...

  • Jo vaig escriure...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 01-01-2010 | Valoració: 10

    ...un xicotet poema ací a relats que es diu "Andalusia" que parla d'eixe instant d'eixes mirades fugaces i també podríem dir d'una xicoteta carícia tot i que només era visual.
    És perfecte i explícit el teu poema, com és de bonica i eterna una carícia ja siga de pensament, de vista o de tacte, fins i tot de l'olor fugaç del perfum d'una bella dona o la veu agradable i femenina d'una dona a la que sense veure presentim coqueta o preciosa.
    L'amor i en parle en el meu últim article ha de ser lliure, no podem posar murs a l'amor perquè acaba refractant-se i convertint-nos en éssers vius però plens de mort i de sentiments agressius i destructors. L'amor sempre hauria de ser lliure tot i que en l'amor ha d'haver també un límit que fa que l'amor no es consumisca, no es creme totalment, perquè un amor visca molt de temps ha de ser en certa manera una mica insatisfactori o no totalment satisfactori, és com les paraules que sempre deixen una pèrdua i mai no diuen el que estem sentint quan les expressem. És la pèrdua que fa la Història.
    Bé Alba m'acomiade de tu i vaig al teu penúltim conte o relat o poema, encara no ho he mirat i no sé de què es tracta, espere com sempre que la teua espiritualitat i la teua sensibilitat no em deceba, ho sé, no em decep mai. Un petó de Vicent.

Valoració mitja: 9.57

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: