Percepcions de mala llet

Un relat de: ambelma

Esta clar que avui dia no existeixen les classes socials, si més no això ens han fet creure, o això hem volgut creure. Ara tot és molt més subtil, més complex que una simplista classificació fàcil d'entendre, diuen que s'ha superat aquesta definició. Però encara hi ha desigualtat, d'això no ens escapem, i per tant també hi ha diferents posicions en l'anomenada estructura social.

Això vol dir que no som iguals en molts aspectes, que alguns tenen més i altres menys oportunitats que es desprenen, principalment, del punt de partida marcat per on naixem. En quin país naixem, en quina família, en quina població urbana o rural, i tot el que se'n deriva com per exemple a quina escola anem. M'agradaria matisar que no tot està determinat, ni molt menys, que tots tenim habilitats, qualitats i fins i tot bona o mala sort per reconduir-nos cap a algun nou lloc.

Doncs bé, anem per la vida i ens movem en els nostres circuits poc permeables a les persones d'altres estrats, encara que, de vegades, alguns coincidim en espais com per exemple el transport públic i els carrers de la ciutat. Que vull dir amb açò? Que tenim les nostres rutes, els nostres recorreguts quotidians que sols ens fan conèixer en profunditat el que trobem en aquest recorreguts, i per tant que de vegades no som capaços de comprendre a aquells que es mouen en altres circuits.

Quantes vegades m'han jutjat? Quantes vegades he jutjat? Què poc sabem dels altres i que poc els comprenem i quants prejudicis ens envolten respecte als altres. O no?

I ara la motivació per escriure aquest petit text:
A mi personalment "me cabreja que me miren per damunt del muscle", i perdoneu l'expressió però me posa de mala llet la prepotència amb la que m'han tractat més d'un cop.

De tant en tant noto com persones d'aquestes que estan per sobre de mi, quan parlo de per sobre me refereixo principalment a la posició econòmica i al nivell cultural, me toquen la fibra amb les seves argumentacions i amb els seus comentaris que per més polits que els tinguin són despectius i falten al respecte. Tot i que també matisaria que són poques persones les que es comporten així, o bé que són moltes però no es comporten així tots els dies.

No m'agrada que me tracten com si fos una burra, com si fos una innocent, com si fos curteta o una inculta. Pot ser no soc una erudita, que dic! segur que no ho soc, però hi ha molts tipus de coneixement i me sap greu que molts cops es menyspreïn alguns coneixements que no tenen prestigi i són molt poc reconeguts.

Qui sap quins són els coneixements que veritablement ens faran falta en un temps futur? Qui sap quins són els coneixements que ens han fet arribar fins on estem avui dia? Qui sap si ha estat l'esforç de persones anònimes que en el seu dia a dia han fet possible que altres tinguin la nevera plena i temps per raonar? Qui sap, si com en la història, sols coneixem, recordem i venerem el que han fet els vencedors? Qui sap dir quin coneixent és més important, quin és l'imprescindible?

Per tot açò demano respecte, perquè tots els coneixements tenen un valor, i tothom, vingui d'on vingui té uns sabers, unes maneres de fer que són un gra de sorra per construir el futur, que tothom té alguna cosa a aportar. I que el valor d'aquest és subjectiu i canviant, qui sap si hem perdut els coneixements més bàsics, per considerar-los superflus?, que diria un o una neandertal si descobrís que gairebé ningú sap encendre foc sense un misto?

Comentaris

  • És el que jo volia...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 14-04-2010 | Valoració: 10

    ...dir amb la feminització de la història, l'hora en que el goig, allò contrari al desig i que cohexisteix i cohexistirà sempre amb ell li toca l'hora de veure la llum, sempre s'ha pensat que el goig era roí per a aquesta cultura, però el moment és a punt d'arribar, el moment en que els majors coneixements vindran d'homes vells tot i que alhora siguen incultes o de dones de qualsevol edat que hi tindran la seua, no la història és només allò escrit, però és que hi ha tant que no s'ha escrit, ni s'escriurà, ni es parlarà, ni se sentirà però hi existirà com a part fonamental, cal llegir i escoltar Rabindrana Thagore per exemple i els savis de totes les èpoques i edats per a comprendre-ho, tu estàs en el camí, tot i que cadascú podrà triar el seu propi camí...
    Un petó i una forta abraçada de Vicent.

  • Molt millor[Ofensiu]
    Calderer | 12-04-2010


    He volgut llegir-me el teu´últim escrit i comparar-lo amb el primer que vas publicar. Comparació difícil perquè un és ficció i l'altre un article d'opinió. Tot i això penso que has millorat moltíssim en dos aspectes: la gramàtica i les faltes d'ortografia per una banda i l'ordre i l'estructura dels textos per l'altra.

    Per què aquesta millora? Suposo que t'ha passat com a mi em va passar (em passa) que per aprendre a escriure cal.... escriure i que només la pràctica i enfrontar-te a les pròpies febleses i errors et porta a fer-ho millor.

    M'agrada aquest article... trobo que està ben estructurada i és entenedor i intel·ligent.

    Mentre que no suporto la ficció amb missatge o de caire pedagògic, els articles o els assajos m'agraden de llegir i de comentar.

    Salutacions

    Lluís

  • Si senyor![Ofensiu]
    tocdenit | 11-04-2010

    Necessitem més persones com tu o si més no que expressin el que pensen així com ho fas tu i sense por que alguna bèstia grossa o un monstre sorit de les profunditats se'l mengi perquè sense aquesta actitud no hi ha futur possible...

  • Aportes reflexions molt encertades[Ofensiu]

    Només el fet de viure ja ens dóna coneixements. Per això sempre he pensat que una persona amb molts anys té una gran vàlua perquè té molta experiència -i no sempre ens n'adonem-. I són tants els coneixements de tantes persones! Ningú no pot saber-ho tot. Si se sap conrear un camp de blat, potser no se sap física quàntica, i si se sap física quàntica potser no se sap escriure un poema, i si se sap escriure un poema potser no se sap tocar un instrument... La societat es construeix amb tots plegats i ningú no té el dret a menysprear cap altra persona.
    I gràcies pel teu comentari!
    Una abraçada,
    Shaudin

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: