Percepcions de mala llet

Esta clar que avui dia no existeixen les classes socials, si més no això ens han fet creure, o això hem volgut creure. Ara tot és molt més subtil, més complex que una simplista classificació fàcil d'entendre, diuen que s'ha superat aquesta definició. Però encara hi ha desigualtat, d'això no ens escapem, i per tant també hi ha diferents posicions en l'anomenada estructura social.

Això vol dir que no som iguals en molts aspectes, que alguns tenen més i altres menys oportunitats que es desprenen, principalment, del punt de partida marcat per on naixem. En quin país naixem, en quina família, en quina població urbana o rural, i tot el que se'n deriva com per exemple a quina escola anem. M'agradaria matisar que no tot està determinat, ni molt menys, que tots tenim habilitats, qualitats i fins i tot bona o mala sort per reconduir-nos cap a algun nou lloc.

Doncs bé, anem per la vida i ens movem en els nostres circuits poc permeables a les persones d'altres estrats, encara que, de vegades, alguns coincidim en espais com per exemple el transport públic i els carrers de la ciutat. Que vull dir amb açò? Que tenim les nostres rutes, els nostres recorreguts quotidians que sols ens fan conèixer en profunditat el que trobem en aquest recorreguts, i per tant que de vegades no som capaços de comprendre a aquells que es mouen en altres circuits.

Quantes vegades m'han jutjat? Quantes vegades he jutjat? Què poc sabem dels altres i que poc els comprenem i quants prejudicis ens envolten respecte als altres. O no?

I ara la motivació per escriure aquest petit text:
A mi personalment "me cabreja que me miren per damunt del muscle", i perdoneu l'expressió però me posa de mala llet la prepotència amb la que m'han tractat més d'un cop.

De tant en tant noto com persones d'aquestes que estan per sobre de mi, quan parlo de per sobre me refereixo principalment a la posició econòmica i al nivell cultural, me toquen la fibra amb les seves argumentacions i amb els seus comentaris que per més polits que els tinguin són despectius i falten al respecte. Tot i que també matisaria que són poques persones les que es comporten així, o bé que són moltes però no es comporten així tots els dies.

No m'agrada que me tracten com si fos una burra, com si fos una innocent, com si fos curteta o una inculta. Pot ser no soc una erudita, que dic! segur que no ho soc, però hi ha molts tipus de coneixement i me sap greu que molts cops es menyspreïn alguns coneixements que no tenen prestigi i són molt poc reconeguts.

Qui sap quins són els coneixements que veritablement ens faran falta en un temps futur? Qui sap quins són els coneixements que ens han fet arribar fins on estem avui dia? Qui sap si ha estat l'esforç de persones anònimes que en el seu dia a dia han fet possible que altres tinguin la nevera plena i temps per raonar? Qui sap, si com en la història, sols coneixem, recordem i venerem el que han fet els vencedors? Qui sap dir quin coneixent és més important, quin és l'imprescindible?

Per tot açò demano respecte, perquè tots els coneixements tenen un valor, i tothom, vingui d'on vingui té uns sabers, unes maneres de fer que són un gra de sorra per construir el futur, que tothom té alguna cosa a aportar. I que el valor d'aquest és subjectiu i canviant, qui sap si hem perdut els coneixements més bàsics, per considerar-los superflus?, que diria un o una neandertal si descobrís que gairebé ningú sap encendre foc sense un misto?