Esperant el canvi d'estació

Un relat de: ambelma

II

A la tardor agafo la memòria
i amb ella me'n vaig a un racó
ple de fulles roges i seques
a pensar en els records

A l'hivern encenc el foc
per poder-te fer l'amor
i que el fred s'esvaeixi
esperant el canvi d'estació

En primavera passejo
fins que es fa fosc,
impregnant el rostre
amb algun raig de sol

Comentaris

  • cabrioles | 08-02-2010 | Valoració: 7

    És bonic i está ben contruit, amb tot li falta algu perque sigui més expressiu

  • Moltes gràcies...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 21-09-2009 | Valoració: 10

    ...per haver-te passat per ma casa i tot i que no hages publicat res de nou, cosa que em fa mal, de veres, jo voldria que la gent a la que sóc asidu en publicara molt a sovint per a tenir els meus amics a prop, vinc a ta casa per comentar-te el nou canvi d'estació, crec que demà entrem a la tardor, aquell canvi del que parla el teu poema era del pas de l'hivern a la primavera però ara et val d'igual manera doncs ja estem gairebé entrant a la tardor, una estació que com la gran part dels grans canvis es produeixen una mica trencant-ho tot, és a dir tot mor, les fulles dels arbres, els amors que ja són menys forts i més relaxats i més normals quan era en aquella la que tu explicaves la cimera d'aquells amors que naixien, hui ja et dic he vingut de Gandia la ciutat en que m'ha convidat el meu germà a passar l'estiu i m'he trobat amb el teu bonic comentari i t'encoratge a que seguisques publicant perquè així et tindré i em tindràs més a prop i ens comentarem tots dos sempre mentre seguim vivint, perquè la plataforma de relats serà eterna mentre hi haja algú que hi escriga. Bé m'acomiade de tu donant-te les gràcies i donant-te també un fort petó d'amic o de pare. Publica prompte que et vull llegir. Un petó de Vicent.

  • Estacions[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 21-04-2009 | Valoració: 10

    Com expliques en tres paràgrafs les tres estacions més pintoresques de les quatre que hi ha, però per quina raó te n'oblides de l'estiu?, de la tardor dius i expliques molt bé que amb la caiguda de les fulles és una estació de malenconia, de melàngia, com podem estar més nostàlgics i pensarosos en aquesta estació, de l'hivern exposes el seu si amorós, sensual i sexual, com te'n aniries al llit amb el teu amant i amb la frescor o el fred l'estimaries fins que la calor arribara als vostres rostres i de la primavera dius i exaltes els llargs passetjos fins ben arribada la nit.
    M'ha agradat aquests tres paràgrafs curtets i clars sobre el que és o et fan sentir aquestes tres estacions que és el mateix que em fan sentir a mi curiosament.
    Bé m'acomiade de tu passetjant amb tu fins altes hores de la nit parlant tots dos junts i amb la serenor de dos vells amics que s'estimen. Un fort petó de Vicent, Alba.

  • Els records[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 16-04-2009 | Valoració: 10

    Sensible relat. A vegades el pensar amb els records provoca quelcom que enterboleix el present i bloqueja el canvi, encara que sigui d'estació.
    Vaig conèixer una persona que contabilitzava la seva vida per estacions.

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: