Les portes

Un relat de: ambelma

Veig moltes portes tancades al meu davant, veig un mur infinit de portes totes diferents.
Sols tinc una clau i sé que sols puc triar una porta.

Agafo la meva llibreta dels somnis, aquella que serveix per tot i per res. Ja li queden pocs fulls en blanc, molt aviat se m'acabarà i encara no he decidit que faré.

Miro per l'espiera de la porta que tinc al davant i tot el que puc veure és or, color or, objectes daurats. Decideixo que he de començar i apunto: porta nº34 Or.

Passo a la següent porta que està situada a la dreta de l'anterior. Miro i sols veig fosc, negre, no tinc ni idea de que pot haver-hi allà dins, també apunto a la llibreta tot el que necessito per recordar-la: porta nº6 Foscor d'una nit sense lluna ni estels.

La següent porta és d'una fusta vella, un poc corcada. Miro dins i veig un bosc roig en tardor, solitari i humit, ple de la màgia d'un paratge deshabitat. Apunto: Porta nº21 Bosc caduc d'aurons solitaris.

M'aturo un moment i me n'adono que hi ha massa portes i que no tindré prou fulls per apuntar, encara que resumit el que hi ha als altres costats de les infinites portes. També penso que no tinc tant de temps per cercar i disposar de tota la informació que necessito per perdre una decisió. Hi ha massa portes, estic sola.

Guardo la llibreta a la butxaca de la meva jaqueta i començo a córrer mirant les portes, sols m'aturo a aquelles que me criden l'atenció. Amb temor perquè l'aparença no m'hi dugui per bon camí.

M'aturo davant d'una porta feta de cotó de sucre, apunto: nº38 cel ple de núvols, altra porta nº86 maquines que tiren fum, següent nº60 vaques i cavalls pasten, una porta d'aigua nº7 uns peixos dins el mar, i finalment trobo una porta familiar, la porta de ma casa. M'aturo, miro i veig persones. Molta gent, a l'altre costat de la porta. Obro amb la clau, però no la tanco, ara no estic sola.

Sempre podrem construir algun somni junts.

Comentaris

  • Coincideixo bastant...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 09-02-2010 | Valoració: 10


    ... amb el comentari d'en ‘cabrioles'. L'única diferència és que per a donar ànims -jo almenys ho crec així-, s'ha de ser més generós.
    - Joan -

  • cabrioles | 08-02-2010 | Valoració: 8

    tens una manera d'escriure i una expresió acurada que si la continues cultivant aniras molt lluny. Molt bé

  • Família[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 26-10-2009 | Valoració: 10

    En certa manera ens movem només amb dignitat per aquells llocs que ens són amables i entranyables, no per la munió de gent ni de portes que totes ens fan sentir angoixa, sí, de totes les maneres hem de trobar i ens trobem amb moltes portes, però ens cal sempre una, en la que poder descansar de tanta por, de tanta lluita i de tant de guirigall.
    I la família hi pot ser una solució, és una de les solucions, crear amb la persona que esimem una nova família tot i conservar la de la nostra naixença, és junt a una certa independència econòmica la solució de gairebé tots els mals. Després tot es complica una mica més.
    M'ha agradat també aquest conte Alba, tot i que el seu to de fantasia ha estat més de caire filosòfic que l'anterior, però bo, a mi m'agrada la filosofía. Una encaixada de mans bonica.

  • Una espècie de miracle[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 05-10-2009 | Valoració: 10

    És un relat molt solidari. Obrint portes et vas trobant amb fantasies que acaben en una espècie de miracle:tot de gent que et pot fer costat i divertir-te.


    Sergi

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: