Sensacions de primavera

Un relat de: ambelma

I

Amb el sol de la primavera
vull fer-me un vestit.

Farcit de pètals d'ametller
i bordat amb ales d'insecte,
de tots els olors guarnit.

Per estar de camuflatge
integrada en el paisatge
fins el canvi d'estació.

Comentaris

  • Primerament comentar-te...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 29-11-2012 | Valoració: 10

    ... el poema que ens duu a la primavera, quina meravellosa estació, tot i que ara la necessitem com mai per la crisi i per que estem arribant a l'hivern, no de les nostres vides, però si de l'any, i amb els apocalíptics, que no saben que no parla la realitat, sinó el seu instint de mort, és a dir, que veritat i mentida no és l'important del discurs sinó la seua intenció, amb la fi de la Història i el dia final del calendari maia.
    Ens fan falta poemes com aquest en els que canviem de vestit i ens fem més mimetitzats amb la natura, amb la família, amb l'entranyabilitat de la democràcia, que de ben segur, i pel teu poema ho sé, perviurà a la futrua aliança entre amo i ciència.
    En fi que m'ha agradat un munt que hages passat pel meu bloc i m'hages comentat, ja no sabia res de tu i sempre et tenia en el record, espere que tornes a comentar.
    Jo vaig fer un pagament dels meus articles, poemes i contes a la meua psicoanalista i em vaig desfer d'ells en format digital i en paper i també a la xarxa, i els hi vaig esborrar tots que els hi vaig donar com a pagament, estan ben guardats, però ja no són meus, ja no els puc tenir.
    I és per això que veus molts menys contes i escrits a la meua casa, però els refaré, de ben segur, lent però segur, com cal que visquem, fora del gaudi que ens fa anar tan veloçment.

    En fi ambelma, una abraçada i allò dit, a veure si publiques una altra cosa, t'espere, una abraçada i un petó d'amic des de València.

    Vicent

  • La primavera[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 13-12-2009 | Valoració: 10

    És si més no la millor època de l'any, la primavera quan canvien l'hora i hi ha més llum, que totes les flors i totes les fulles dels arbres ixen fora a la llum del dia, el dia es fa més llarg i el cos viu i es renova.
    Tu dius de fer-te un vestit, està molt bé, perquè també és hora de canviar de roba i d'enseyar o mostrar les carns, i que el desig ens isca fora no només el sexual sinó el que dóna ganes de viure i de fruir del paisatge, i com no, també l'amor, reviscolem amb els nostres amors, tu ho has exposat molt acuradament i molt encertadament a aquest xicotet poema, m'ha agradat i mirant la foto que has posat a la teua pàgina, eixa del riu amb una dona descalça mullant-se els peus dóna tota una joia de viure que no es paga amb tots els diners ni amb totes les fortunes, de vegades un sentiment és un diamant.
    Un fort petó de la meua part i donar-te les gràcies perquè tu si que m'has alegrat el dia, m'havia alçat del llit una mica mandrós i amb una mica d'angoixa i tu me l'has llevada, un fort petó i una abraçada del teu amic Vicent.

  • En plena primavera[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-04-2009 | Valoració: 10

    Et comento avui aquestes Sensacions perquè en llegir-les, la seva brevetat i aparent senzillesa m'ha encisat!

    Des que et vaig descobrir, i després d'haver-te "enganxat" en "Amb olor a sobre" el dia de l'aniversari relataire, he anat llegint-te i gaudint o sorprenent-me o... però avui deixo anar els mots davant l'encert delicat d'aquests versos.

    Aprofito també el comentari per enviar-te una abraçada, sense esperar el proper canvi d'estació,
    Unaquimera

  • La primavera[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 08-04-2009 | Valoració: 10

    Les olors i la vida de la primavera, és una estació que ha estat citada i escrita i descrita per un munt d'escriptors com tu i com jo, que hem fet d'aquesta renaixença dels sentits una nova vida.
    La primavera és un nàixer dels animals i com no de l'home i la dona, un renàixer de la vida, la sensualitat ens dona les ganes de vestir-nos sensualment, sobretot a les dones, aquella carícia dels sentits que ens fa que estimem la nostra parella una mica oblidada en l'anterior estació, ens fa sentir coses que ja teníem oblidades, com el sexe o les ganes de fruir del fred o si més no de la frescor de la terra i de l'aire, i també ens ensenya eixe aire calorós una mica calentonet i alhora fresquet, la flaire dels olors més oblidats eixen a la vida, la primavera és nàixer novament com un etern retorn dels déus.
    Un petó Alba de la meua part i fins demà.

  • Visca les sensacions primaverals[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 07-04-2009 | Valoració: 10

    Curt i molt maco. Un vestit de primavera...cerco un de semblant. Gràcies.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: