Pel passadís

Un relat de: ambelma

Passeges per l'acera
i no veus que estic ací
tan prop dels teus ulls
que no hem trobis mai més!
Millor que anem pel passadís
buscant-nos sense mirar.

D'un fil penjant el seny
creus que ja no estic
dins un niu somiant ofegar el sospir,
baix uns llençols i unes mantes
pel fred del cor,
pel fred que me donava el teu
que me gelava per dins
que me podria les il·lusions.

Per trobar l'escalfor d'un altre cor
vaig a ballar amb el sospir
vaig a cuinar-me els somnis
vaig a passejar lliure
pels carrers plens d'il·lusions
vaig a buscar pel passadís
una porta que no me dugui a tu.

Comentaris

  • Relat llegit i sentit.[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 05-04-2009 | Valoració: 10

    M'agrada el que escrius. Passejar pels carrers d'ilusions...i permetre que toquin la pell, la respiració, la vida.

  • Tan prop i tan lluny[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 05-04-2009 | Valoració: 10

    Hi ha vegades que una dona, o en el teu cas un home pot estar molt prop i alhora molt lluny de tu o de mi, o al revés molt lluny i alhora molt prop.
    Tot és com sentim la realitat, de vegades ens sentim estimats i de vegades estant estimant ens sentim amb la mateixa persona una mica lluny del que és la veritable comunicació, lluny de l'amor.
    I hi ha també vegades que hem de desprendre'ns d'un vell amor, açò passa quan ja l'amor a arribat a l'impossible i ja no ens estimem o ja no arribem mai a sentir plaer l'un per l'altre, tot i que l'amor digne està molt lluny de l'amor en el que tot el cos ens tremola en veure la dona del nostre desig.
    Bé Ambelma, et deixe desitjant-te que trobes l'amor que has perdut darrerament o que trobes un amor que et faça viure moments de joia i moments de serenor, jo et dic i tinc molts anys que el veritable amor és més serenor que vibració.
    Una forta abraçada i un fort petó de Vicent.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: