El Drac

Un relat de: ambelma

Quan era petita els dracs eren màgics.

Quan els imaginava era fruit de la veu de ma mare, que sortia potent de la seva gola
i m'emocionava amb un món d'imatges imaginaries que encara tinc a la memòria. Un drac company d'il·lusions i somnis a la vora del foc, un drac gos que fa vida de família i riu i acarona als xiquets quan s'acosten a jugar. Un drac protector quan apareix algun perill.

El drac imaginat a traves d'una cançó, el drac sortint d'uns sons melòdics de cordes vocals i de guitarra.

La musica i el drac... amb la imatge també m'arriba un record més amarg que no correspon amb els de la infantesa.

Un home amb una guitarra i una veu trencada del fum i de l'heroïna, amb un drac tatuat a la pell despullada. Un drac home, agressiu, amb un foc que et crema si ets massa a prop, un drac malalt que espera la mort i endur-se amb ell qui sigui prou inconscient per confiar en ell.

Però els dracs encara eren màgics per mi, la innocència i la confiança encara eren la part més visible del meu jo.

I vaig veure que els dracs no són iguals, ni són tots màgics, ni són tots bons companys de viatge en les il·lusions del viure. Alguns dracs són reals i solitaris, són dracs ferits i tenen ressentiment cap als que somien amb dracs imaginaris sortint dels sons de les cançons, perquè ells són dracs sense infantesa envoltada de tendresa.

I així amb el descobriment de que no tots els dracs són el que jo volia que foren, així veient el perill de la realitat i també de la imaginació. Vaig deixar d'escoltar els dracs, vaig deixar d'escoltar els sons que els despertaven al meu interior, vaig oblidar el camí de retorn a la infantesa innocent, per protegir-me dels dracs ferits que ens envolten i també per protegir-me dels excessos de la meua tendència a fer realitat lo imaginat.

Comentaris

  • crohnic | 08-09-2009 | Valoració: 10

    A vegades és decebedor fer-se gran i veure que els dracs no són màgics... Potser no han sigut mai, potser és que abans miràvem la vida amb una il·lusió que ens ho feia veure d'aquella manera...
    M'ha agradat el relat!

  • Una canço i quelcom més.[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 11-04-2009 | Valoració: 10

    Llegint he recordat la cancó de Puff era una drac màgic !!!
    Jo crec que podem continuar trobant dracs màgics. El que accepto és que el drac per la seva màgia és lliure.
    La teva frase "fer realitat lo imaginat" és molt maca i la comparteixo. Sols cal donar-li autonomia positiva quan no coincideix.

  • Dracs i borratxos[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 05-04-2009 | Valoració: 10

    Jo me'n recorde que de xicotet tenia la il·lusió de pensar que es podia parlar amb un borratxo que estiguera acodat a la barra d'un bar.
    I parlava amb la gent aquesta que és als bars i et parla molt a sovint i et dona conversa, a aquells dracs, fins que vaig anar descobrint que són dracs perillosos, que l'heroïna o l'alcohol d'eixos dracs els fa malbé, que no parlen ells sinó les substàncies que prenen com a obridors del teló de llurs ànimes.
    I vaig anar deixant de parlar als borratxos dels bars i ara quan veig un no pense si serà bona persona o dolenta, simplement ja tinc la seguretat que no puc parlar amb ells, potser em perd algun bon drac però n'evite molts maldecaps en els que em clavarien els altres dracs dolents, i és que en la vida cal renunciar per a aprendre, o millor, en aprendre aprenem a renunciar a moltes coses.
    Un petó de Vicent.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: