Somric

Un relat de: ambelma

I
Ha passat tant de temps que fins i tot m'he fet vella
i pel camí, m'he perdonat a mi mateixa,
tan greu va ser el que et vaig fer?
aquesta ferida oberta en la vostra pell, cor o cervell, no té perdó?

II
És tan estranya la memòria,
selecciona i fins i tot interpreta,
com una actriu tragicòmica,
allò que volem que perduri.

Aquesta memòria és de cadascú.
Conservem els records triats i manipulats
al nostre gust o disgust.

Perquè seleccionem, inconscient o conscientment, algunes parts i oblidem la resta?
Perquè, fins i tot en el present, una mateixa situació la vivim de forma diferent?

I quan dues persones recorden de forma diferent els moments de la seva relació passada? Concretament aquells moments de ruptura i naixement d'altres relacions?
Ningú pot tenir la raó,
ni ningú té la veritat.

III
No, no va ser tan greu
com per seguir recordant-lo així,
com una excusa barata,
com un recurs rancorós
camuflat en forma d'argument racional
que se'm tira a la cara
en forma de bufetada sonora.

Ara somric,
tot i la tristesa dels fets,
perquè aquest soroll dels teus pensaments,
amplificat,
no és suficient per silenciar-me,
i la petita rascada que m'han fet
ja és cicatriu, sols pica amb el canvi de temps.

IV
Ets feliç? Segur que si.
Això és lo important,
no val la pena amargar-se la sang,
crear murs amb els records,
posar obstacles a l'espontaneïtat.
Jo no ho faré, és més, et proposo;
Gaudir de la vida i assaborir-la plàcidament

V
I si necessites odiar-me, fes-ho,
però sàpigues que no desapareixeré
que no m'amagaré en una cova a plorar,
que existeixo i que vull moure'm amb llibertat.
que no se m'apagarà el somriure
que tant m'ha costat retrobar

Comentaris

  • viure[Ofensiu]
    Fada del bosc | 01-01-2010

    M'ha agradat el títol i no he quedat decepcionada.
    Els fets són uns, i les interpretacions o manera de viure'ls un altre, Més val no recordar, no buscar raons... hem de viure amb un somriure, tan se val el que ens ha passat....

    Jo també vull apendre a somriure.

  • Un somriure com a emblema i projecte[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-11-2009 | Valoració: 10

    He tornat a passar avui pel teu espai i en veure aquest títol, no he dubtat ni un instant en obrir-ho... i ara m'alegro d'haver-ho fet, sincerament!
    Sempre agraeixo un somriure, ja sigui dirigit a mi o a la vida en general...

    I en aquest cas, darrere el somriure he descobert pinzellades de vida, clams i interrogants, somnis sense acabar i experiències irrenunciables, lliçons apreses i ànsies per estrenar...
    D'alguna estranya manera, m'ha recordat el meu Úter de somnis ( només has de clicar damunt les lletres en color per anar-hi! ), malgrat les diferències evidents...

    He de conèixer millor el teu estil, em dic ara mateix! Així que tornaré...

    Déu ni do, el que ha donat de si aquest "Somric" en cinc entregues!
    Per cadascuna d'elles, t'envio una abraçada i un somriure,
    Unaquimera

  • Somrius[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 03-11-2009 | Valoració: 10

    Somrius i demanes al destí que aquest et deixe freqüentar els llocs on anaves amb el teu company, que pugues viure com abans de conèixer-lo, com abans de tot.
    Un poc et preguntes: Podré viure sense ell? Jo crec que sí, que sí que podràs i seguiràs perquè ell et deixarà anar amb els companys que tots dos teníeu i trobar-los novament i trobar aquell home que vas deixar, tot és qüestió d'educació. Tu has dit sí.
    Una forta abraçada de Vicent i vaig als altres que estan malgrat la teua bondat d'escriptora sense comentar. Un petó.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: