Refent

Un relat de: ambelma

Un adés de música falsa,
com una mentida maleïda,
que esborrava partitures
amb els acords del cor.

La guitarra de carrer
trencada pel fred de la vida
fa sang a les mans
de qui s'atreveix a escoltar.

Al fons de la plaça dels despullats
arbres morts i cartrons d'amargor,
són companys que escolten
les bogeries de la seva soledat.

Llunyana guitarra, trencada,
m'he refet del seu cop,
i torno a gaudir de la companyia
d'altres musicades vides
que m'estimen sense possessió.

Ara hi ha un piano
que ressona al passadís,
ara no me fa mal sentir el desig
brollant d'un so sincer.

Comentaris

  • bon ritme[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 15-01-2011

    el tercer vers el veig genial, m'ha agradat el ritme, el to, el com i el que hi has escrit.

    Ferran

  • Proposició[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 03-04-2010 | Valoració: 10

    He decidit no publicar més i comentar de tant en tant, aquest poema teu no el comentaré perquè el que m'ha portat a la teua pàgina és dir-t'ho, ets i has sigut una bona amiga i n'he fets molts ací a relats, de tant en tant us comentaré algun escrit però l'últim meu publicat ja és la follia de Nietzsche.
    Un petó i pensa que et recordaré sempre, eixos peus tan ... tan... tan
    Un petó de Vicent.

  • Música esperançada,[Ofensiu]
    rnbonet | 31-03-2010

    ...esperançadora. Com vida que fluix de les notes harmonioses.

    Salut i rebolica!

  • La guitarra de carrer[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 29-03-2010 | Valoració: 10

    Hola Ambelma. Llegint els teus comentaris a Eternitart al Forum, trobo aquest relat.
    M'encanta ! I sobretot aquestes frases:
    "La guitarra de carrer
    trencada pel fred de la vida
    fa sang a les mans
    de qui s'atreveix a escoltar."
    Escoltar és enriquidor i també un atreviment.

  • Un bon poema![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 21-03-2010 | Valoració: 10

    La música com a inspiradora de versos que flueixen amb gran bellesa. He interpretat el teu poema com un camí cap a l'esperança, cap a la llum després de conviure amb la solitud.
    Jo també feia dies que no et visitava i estic contenta d'haver-ho fet.
    Una abraçada, ambelma.

    Mercè

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: