Cercador
Refent
Un relat de: ambelma- Compartir:
Un adés de música falsa,
com una mentida maleïda,
que esborrava partitures
amb els acords del cor.
La guitarra de carrer
trencada pel fred de la vida
fa sang a les mans
de qui s'atreveix a escoltar.
Al fons de la plaça dels despullats
arbres morts i cartrons d'amargor,
són companys que escolten
les bogeries de la seva soledat.
Llunyana guitarra, trencada,
m'he refet del seu cop,
i torno a gaudir de la companyia
d'altres musicades vides
que m'estimen sense possessió.
Ara hi ha un piano
que ressona al passadís,
ara no me fa mal sentir el desig
brollant d'un so sincer.
Comentaris
-
bon ritme[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 15-01-2011
el tercer vers el veig genial, m'ha agradat el ritme, el to, el com i el que hi has escrit.
Ferran
-
Música esperançada,[Ofensiu]rnbonet | 31-03-2010
...esperançadora. Com vida que fluix de les notes harmonioses.
Salut i rebolica! -
La guitarra de carrer[Ofensiu]Joan G. Pons | 29-03-2010 | Valoració: 10
Hola Ambelma. Llegint els teus comentaris a Eternitart al Forum, trobo aquest relat.
M'encanta ! I sobretot aquestes frases:
"La guitarra de carrer
trencada pel fred de la vida
fa sang a les mans
de qui s'atreveix a escoltar."
Escoltar és enriquidor i també un atreviment.
-
Un bon poema![Ofensiu]Mercè Bellfort | 21-03-2010 | Valoració: 10
La música com a inspiradora de versos que flueixen amb gran bellesa. He interpretat el teu poema com un camí cap a l'esperança, cap a la llum després de conviure amb la solitud.
Jo també feia dies que no et visitava i estic contenta d'haver-ho fet.
Una abraçada, ambelma.
Mercè
Valoració mitja: 10
