Lolita, la meva avia.

Un relat de: ambelma

Tinc molts records de Lolita, encara que molts menys que la majoria dels que esteu aquí i la coneixíeu. El que diré aquí, no és res, en comparació al que podríeu dir vosaltres.

La seva pell suau, recordo tant el seu tacte.
Els seus ulls encisadorament expressius, de dona valenta i lluitadora.
Les seves mans, que per mi sempre van estar plenes d'arrugues,
i els seus cabells, que per mi també sempre van ser blancs i ben pentinats

La recordo agafant-me fort de la ma, quan era una xiqueta i creuàvem el carrer per anar al parc Rivalta, amb Paco, sempre amb Paco, junts, com ara.
Me feia mal a la ma de tan fort que m'agafava, preocupada, protegint-me.

La recordo prenent cafè, a sorbets petits però ràpids, me sorprenia perquè pensava que els avis no podien prendre cafè.

La recordo pels poemes i la seva passió per la lectura, amb tanta memòria acumulada, recitant Los gigantes de Pamplona:
"... Sé humilde tu vida entera;
huye siempre de un encuentro
con esa gente altanera
que va mostrando por fuera
lo que no tiene por dentro...."

I recordo amb melangia el seu preferit, Ruben Dario, el aprendre a l'escola, a la República;
"Margarita, está linda la mar,
y el viento
lleva esencia sutil de azahar:
tu aliento.

Ya que lejos de mí vas a estar,
guarda, niña, un gentil pensamiento
al que un día te quiso contar
un cuento."

La recordo en les fotografies antigues d'una vida seua que no he conegut, que la majoria de nosaltres no hem conegut, perquè ella és una de les últimes que ens queden d'aquella època. I jo, tan sols puc imaginar els seus records de joventut.

Recordo el seu últim abraç, les llàgrimes brollant dels nostres ulls, sense paraules, sols amb la mirada ens trencava el cor.

A la meua avia Lolita Agost

Comentaris

  • Potser et semble...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 08-04-2010 | Valoració: 10

    ...ximple el que et diré, i et diré dues coses, la primera que en la vida tot es paga i la segona que fuig d'eixa gent... la teua iaia ho sabia ben bé ves sempre amb eixa gent amb la creu, amb la fe, i pensa que tot està per fer, que fem el nostre destí.
    Quan estigues davant d'eixa gent pensa en la teua iaia i en mi.
    Un petó de Vicent.

  • Casualitats de la vida[Ofensiu]
    lluisdesils | 11-02-2010

    Y piensa que hay mil farsantes,
    de apariencia fanfarrona,
    muy soberbios, muy boyantes,
    que son como los gigantes,
    los gigantes de Pamplona .

    Déu meu! des de que la meva àvia m'havia ensenyat aquesta poesia no n'havia sentit parlar mai més. I ara em surts tu amb això. Casualitatas de la vida!. Em sé tota la poesia de memòria, me la va ensenyar la meva àvia Adela, d'això fa uns 60 ó 65 anys.

    Ja tenim alguna cosa en comú, estimada Ambelma.

    Un relat que el podria haver escrit jo, encara que, és clar, no estaria tan ben escrit.

  • Hola ambelma![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-02-2010 | Valoració: 10

    Et comento ràpid perquè et veig amoinada. Sí. A mi també m'ha visitat cabrioles i no és la primera vegada que rebo comentaris negatius. Però vols que et digui una cosa? A mi em compensa més els comentaris com el teu que no pas estar entre els més valorats que, dit sigui de pas, em cohibeix bastant.
    El teu relat de l'àvia Lolita ,tan tendre, dolça i valenta m'ha commogut . M'ha fet recordar una tieta meva a la qual jo estimava molt.
    Segueix escrivint, ambelma. Aprofita aquest munt de qualitats que tens.
    Una abraçada i, creu-me No t'amoinis.
    Nonna

  • Recorde la maua àvia Natividad[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 01-01-2010 | Valoració: 10

    Recorde la meua àvia Natividad, no he conegut els meus avis paterns ni el meu avi matern, només la meua àvia Natividad, aquella dona intel·ligent com ma mare que estava més enllà de la normalitat del pensament i dels sentiments, una dona forta i amb caràcter que va morir un dia lluny de mi i de la seua filla, ma mare, aquesta va plorar un minut i després va posar-se a treballar com va fer Natividad en morir-se sa mare i rebesàvia meua.
    És trista la vida però ella sabia que la mort que mai no podem dominar ens troba sempre i no hem de témer-la i hem de viure amb seny i classe. I et diré per acabar una frase que em deia mon pare:
    Menja bé, caga fort i no li tingues por a la mort.
    Un petó Alba i que tingues un molt feliç any noy 2010 salut i diners i amor. Tot t'ho desitge amb carinyo.

  • Bonic i tendre relat, ple de[Ofensiu]
    Romy Ros | 21-12-2009 | Valoració: 10

    records i sensibilitat cap a una persona molt especial per a tu. Enhorabona i aprofito a desitjar-te un bon Nadal!

  • Tendre[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-12-2009 | Valoració: 10

    Un relat ple de tendresa i humanitat.
    Molt maco i ha connectat de ple amb la meva sensibilitat.
    Gràcies, ambelma.

  • Memòria personal[Ofensiu]
    Unaquimera | 18-12-2009 | Valoració: 10

    Torno a passar pel teu espai, aprofitant que RC tornar a funcionar... feia dies que volia entrar però, o no tenia gaire estona com per llegir i comentar, o la pàgina no es carregava correctament.
    Avui que tot rutlla com cal, he pogut llegir el teu darrer relat ( ens han publicat el mateix dia! ) i puc deixar-te un comentari sobre ell.

    Trobo molt equilibrat aquest emotiu exercici de memòria personal envers una persona especial, propera a qui recorda i reflexiona, estimable i estimada, que comença pels detalls externes, recreant la imatge física, i va aprofundint després en els seus gustos, l'estil personal, la calidesa humana que podia arribar a transmetre.
    Ben fet!

    Una cosa volia comentar-te: ja saps que tens sota el nick una foto molt semblant a la d'una altra relataire? No són iguals, és clar, però la semblança resulta evident!

    També vull enviar-te una abraçada càlida, confiant que no serà l'última, oi?
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: