Una avioneta fa piruetes de nit

UNA AVIONETA FA PIRUETES DE NIT
Aquest vespre no és un vespre qualsevol. He decidit obrar com correspon a la normativa básica assegurant tres o quatre punts essencials.
El cel és negre i hi ha alguna llum taronja que puc observar per la finestra de l’hospital.
Lax’n’busto deien que mai és negre el cel del nord i que ahir va ésser un somriure avui el porto escrit a dintre. Jo, del Pol Nord, geográfica o astronòmicament parlant, sé poca cosa. Allò dels sis mesos de nit i sis mesos de dia és molt típic, és clar, no és exactament així. Imagino canvis de colors fosforescents i purs en l’aire, taronja, vermell, verd, groc; i gel amb mil tons de blanc diferents.
Mai he sabut entendre una cançó de Frank Zappa que diu don’t eat the yellow snow, em sembla que parla d’un esquimal. Jo entenc, per diversió, que la mare esquimal li diu al fill esquimal que no es mengi la neu groga perquè s’hi ha pixat el gos, i que a mi em fa falta un iglú per a comprendre-ho millor.
M’agradaria anar algún dia a Alaska, aquella reserva dels Estats Units. I a Grenlàndia, que no sé si ja s’ha independitzat de Dinamarca. També a Islàndia, que no sé si ja forma part de la Unió Europea. A Finlàndia també, i veure Helsinki, Estocolm i Oslo. A Amsterdam, a Glasgow, a Irlanda, a Gal.les, a Londres, a París, a Marsella, a Casablanca, a les Illes Feroe, a Oporto, a Lisboa, a Cadis, a Sevilla, a Madrid, a Granada, a Osca i fent escala a Barcelona, de tornada a Sabadell, la meva ciutat. Ja m’agradaria poder viatjar.

-de fa anys, data desconeguda-
Sergi Elias