Un somriure

Siiiiiiii perque no somriem més.Jo te dedico el meu somriure avui.Petonssssssss

M'ha encantat, Un somriure...sí senyor. et seguiré llegint!

laura^^

És increible com un somriure, un acte que pt durar només un instant. Un esbós de somriure només, pot arribar a canviar-nos el dia.

Veig en aquest escrit un poema sencill, planer, però tan real!! Quàntes vegades no donariem la vida perquè algú somrigues, i encara més si el somriure ens el fan a nosatres!

La meva felicitació.

Salz.

Ei quina poesia !!
m'ha encantat, es que fer aquesta meravella a la classe de literatura...
A mi no em sortiria!!!!!!!!!!
UN POEMA GUAPISSIM NENA !!
Val guapissima un petonet !!!!!!
Ah i per cert em dic Adriana i tú ?¿?¿?¿?¿?
Suposo que tanbé m'ho diras



ADÉU PETONETS !!!!!!

Sí senyora!

Un bonic somriure!

Això és el que jo voldria arrencar-te ara, a tu. Ara que ens acabes de dir que plores. Ara que sé que lluny d'aquestes quatre parets, hi tinc una companya patint. Noooo!

Jo, cada dia passo per allà, pel fòrum. I avui també hi he passat. I l'he vist. Un missatge de l'AnNna. La nostra AnNna. La que ens hem fet nostra. La que ens ha robat el cor. I l'he mirat.

I sí que ens deia coses. Que plorava. Que estava trista. Que la seva vida era... Noooo! No pot ser, que ens digui això! Si ens té a nosaltres, com pot pensar que la seva vida és una... Nooooo.

He seguit passejant. Però aleshores ja ho he fet preocupada. Amb el deix de tristor que m'havia encomanat l'AnNna.

I per això he passejat pels seus relats.

I he trobat aquest: "Un somriure".

I resulta que després del somriure, segons diu ella en els seus versos, "ella és feliç".

Doncs ho intentaré... Provaré d'arrencar-te aquest somriure... sí? ho he aconseguit? encara no?

Somriu, AnNna!

Somriu!

Ei! Que quasi ho has fet!

Si?

Ostres! Da butten toppenn!

Ho he aconseguit!?

No em diguis que no, eh?

Perfecte!

Gràcies... pel teu bonic somriure!

Una abraçada, i anima't!

Sílvia

M'agrada, segueix així.

Un primer pas per començar qualsevol fet! Un somriure, encara que tant sols sigui un somriure, pot arrencar un munt de rialles, i pot convertir una estona qualsevol amb un moment ple de màgia, amb un "simple" somriure...

(Seguint amb els antics coments...)
[P.D : M'agrada aquesta nova foto, Original!]

Sempre del moment-instant-segon més insignificant pots trobar un somriure com el teu

vull un somriure, un acte senzill, tendre, mmm, ..., i costa ben poc, i els hem d'anar arrencant per aquí i per allà, mmm, i vos no heu necessitat arrencar-lo a la força, mmm, de manera senzilla, amb gràcia heu escrit un poema dolç, tendre, ..., i heu fet que la meva cara dibuixi un SOMRIURE, gràcies.

són un regal que poca gent agraeix....i és una de les coses que fa més feliç a les persones detallistes i observadores com nosaltres, Pistu....
com diuen els amics de Lax..."dona'ls-hi un somriure, que ningú et podrà dir no!"
Salut i revolta, companya, i sempre amb un somriure!!!!!
una abraçada!!!!
Sílvia

ella estava allí... asseguda vora les roques del mar, amb els cabells llargs i una samarreta vermella de tirants... uns pantalons texans acampanats cobrien les seves cames i un collaret de boles blanques penjava del seu coll... les onades del mar escumejaven melangia i ella estava allí... esperant una mirada que passés per allí i es crués amb els seus ulls que esperaven companyia... i ell va passar aquella tarda... i s´aturà un moment... i la mirà uns instants... i va somriure... i després, lentament, seguí el seu camí solitari... i del mar saltaren dos esquitxos d´aigua salada que penjaren dels seus ulls... i el remor del mar tapà aquell "t´estimo" que es quedà pres en secret en la solitud de la tarda...
wapo i breu poema... d´una estona perduda a l´aula... n´has fet un poema romàntic... i has dibuixat un somriure vora el mar...
petons i abraçades... ttm!!!!!!!!!!!!!!!!!!