Un Schindler menor (i SHS 97 al 102).

El neuròleg i SS-Hauptsturmführer Ernst Kessel no era un nacionalsocialista entusiasta: com a molt, considerava a Hitler un mal menor, i això només abans de la invasió de Polònia. De fet havia entrat al partit per protegir el seu pare, vell militant socialdemòcrata que s'havia negat a fer-ho, a diferència d'altres que així volien mostrar el seu penediment. En 1940 havia sol·licitat l'ingrés a les SS i dos anys més tard, ja amb el grau d'Obersturmführer, va oferir-se per realitzar experiències mèdiques en el camp de treball de Mauthausen. Alguns camarades li havien parlat de l'extrema duresa del treball en la pedrera de granit, en especial a les "escales de la mort", i se li va ocórrer la manera de treure partit dels presoners, utilitzant-los per a una de les línies de recerca que havia posat en marxa en la Facultat de Medicina d'Innsbruck. Però no a la manera dels seus col·legues Alois Brunner i Aribert Heim, sinò que els seus experiments constituirien una segona oportunitat per a aquells a qui el treball en la pedrera havia dut a l'extenuació o a patir algun traumatisme greu, a la qualificació d'inútils i, en conseqüència, a ser candidats segurs a una mort immediata.

Va aconseguir que que li cedissin un barracó per als "seus" presoners. Aquest barracó, previst inicialment per a 300 però on s'havia acabat encabint-n'hi més del doble, va retornar a la capacitat original. A tots ells se'ls mantenia la dieta alimentícia de treballadors de la pedrera, que podia estimar-se suficient tenint en compte que ja no realitzarien una activitat tan esgotadora. En necessitava 271 per a la simulació prevista: representar un nombre igual de neurones, cadascuna receptora dels senyals de no més de 3 neurones presinàptiques i emisora del senyal propi cap a no més de 2 de postsinàptiques. Uns altres 9, els més espavilats, es cuidarien de preparar els impressos segons les seves directrius, repartir-los en començar cada sessió, recollir-los en finalitzar-la i, entremig, supervisarien els cordons que lligaven les mans dels emisors a les cames dels receptors i a dictar les instruccions, megàfon en mà. Quedaven 20 places per a la recuperació dels qui venien de la pedrera i la recaiguda eventual dels qui ja havien rebut l'alta: era el màxim que Kessel es podia permetre sense aixecar sospites d'empatia amb aquells éssers considerats subhumans; perquè inicialment havía admès tot tipus de presoners, però l'evidència que els soldats enemics no es mereixien gens de confiança, perquè al menor descuit sabotejaven els experiments, alterant els lligams previstos o el nombre de sotregades als cordons, en especial els excombatents republicans espanyols, el va dur a prendre'n exclusivament de jueus, en general més dòcils perquè no tenien una causa a la qual servir, fora de la pròpia supervivència.

La pista on es realitzaven les experiències va començar sent un paviment de ciment en forma d'hexàgon regular de 15 metres de costat, on s'havien pintat en groc 271 cercles de 1,50 metres de diàmetre, organitzats de manera que cada un era tangent als sis que l'envoltaven i que, en conjunt, formaven un hexàgon regular de deu cercles de costat. (Podeu fer-vos-en una idea a partir dels hexàgons de cinc cercles de costat, amb un total de 61, dibuixats en la Plantilla Hexagonal que veureu picant l'enllaç del quart punt de l'addenda al present relat.) Però l'encara Obersturmführer va fer folrar aquest terra amb planxes de suro on es van tornar a pintar els cercles grocs, en vista que els presoners, asseguts damunt dels cercles amb les cames encreuades, es queixaven de forts dolors en les articulacions de les extremitats inferiors i la regió pelviana, al final de cada sessió. Perquè, tot i els descansos de cinc minuts cada hora, en què els deixava posar-se drets i moure's cadascú dins del seu cercle, era massa per a aquells cossos esprimatxats.

El neuròleg i SS-Hauptsturmführer Ernst Kessel no podia saber que, 50 anys després, aquelles simulacions que requerien del concurs de tants presoners i trigaven prop de mitja hora, estarien a l'abast de qualsevol ordinador personal, que els resoldria en uns quants milisegons. Ni que, pocs anys després, les xarxes neuronals artificials d'aprenentatge automàtic adoptarien configuracions ben diferents.

---

Exclusiu per als aficionats als Sudokus Hexagonals Simètrics:

— Les opinions i suggeriments que creguis que poden interessar a tots els jugadors, envia'ls com a Comentaris al present Relat.

— Les demandes d'arxius i les consultes relatives a la resolució de SHS concrets, envia-les a l'adreça joancolom47@gmail.com.

— Si vols anar al primer relat de la sèrie amb enllaços als SHS, per assabentar-te de les regles del joc o del procediment de resolució aconsellat, fes clic aquí.

— Si vols l'arxiu PDF amb la Plantilla Hexagonal (full pautat per a 6 SHS), fes clic aquí.
En el relat s'afirma que, construint hexàgons regulars formats per cercles tangents, el de 5 cercles de costat té 61 cercles i el de 10 cercles de costat en té 271. No costa gens de veure que els més petits possibles, de 2 cercles de costat i només un d'interior, consten de 7 cercles, però si ho voleu generalitzar haureu de saber que un hexàgon regular de n cercles de costat està format per 3n(n-1)+1 cercles. Podeu deduir aquesta fórmula considerant que l'eix vertical de simetria té 2n-1 cercles i que, a banda i banda, hi ha n-1 fileres verticals que van de n a 2(n-1) cercles.

— Si vols l'arxiu PDF amb els SHS 97 al 102 (enunciats i solucions), fes clic aquí.