UN PAPER ESCOLAR

UN PAPER ESCOLAR

Marcel, ets un cas com un cabàs! Darrere d’aquesta cara angelical, de persona que no ha trencat mai cap plat, s’hi amaga un esperit malvat.
Si et diuen que facis una cosa, de seguida fas la contrària.
Deceps els professors i, el que és més greu, també els teus pares. Traeixes la confiança dels teus companys.
Sí, tu sempre vas a la teva. Ets un egoista. No tens parents ni amics.
Esborra de la teva cara aquesta expressió burleta!
Ja va sent hora què toquis de peus a terra. La vida no és un escenari on fer les teves facècies. No serà així com et podràs guanyar la vida. De poetes, actors i bohemis, el carrer en va ple, i quasi tots es moren de gana. No ets més que un cregut, o tal vegada, un descregut; no sé què és pitjor!
Deixa de somiar! Els que somien de dia, són uns sòmines. És això el que vols ser? Encara hi ets a temps; treballa i segueix les indicacions de les persones que saben el que et convé.
I ara què, rius? Aixeca’t! Acosta’t! Estic fins al capdamunt de les teves ofenses! No et mereixes res de bo.
Marcel!!!
Amb la passió del moment se li escapa una salivada.
El Marcel treu de pressa un paper que troba a la butxaca, i eixuga com pot el mirall. Té sort d’estar tot sol als lavabos de l’escola, sense públic.
Es renya a si mateix per haver entrat massa dins del personatge, mentre es guarda la butlleta de notes rebregada i empastifada.
Tanmateix, ara es veu en cor d’anar a l’aula i d’afrontar l’esbroncada que ben segur rebrà del seu tutor.