Un estiu força caloros

Un estiu força calorós....
Aquella nit tota la penya, decidirem anar al cinema.
En feien una de vampirs.
Doncs a l' hora establerta, ja soc al carrer.Veig aparèixer el cotxe.Puntuals.
Una vegada a dintre i asseguda com una salsitxa entre un entrepà, vam endinsar- nos pels carrers solitaris, d'una ciutat emboirada i freda. L' escenari era ideal.
Aparquem, no massa lluny del cinema.En sortir, no ens agradava, haver de caminar entre tenebres ,com si fóssim els únics habitants, del planeta.
Paguem i entrem a la sala.
Comença la pel.licula , cada escena ens encongia més, un esglai rere l' altre.
En sortir marxem ràpid.
Ens despedim.
Estava un xic nerviosa, pensant en algunes de les escenes de la peli.
Obro. Encenc el llum i l' espai s' ilumina , poc pel meu gust.
Començo a pujar els graons força depressa,em feia por passar pel primer.
Un fred glaçat em va recòrrer l' esquena. El veia a ell, un aparegut, em somreia.Quasi caic de l' esglai.Trec la clau, de la butxaca tremolo...
No atino a obrir, em cau. L' agafo, la introdueixo al pany i per fi, dins!
Respiro alleujada. Estic protegida.
A la penombra de l' habitació, recordo el perquè d' aquella por aparentment sense sentit, irracional.
La majordoma del mossèn, tenia un ensurt i em va venir a buscar.
Vaig tenir una intuïció.No anava errada. El mossèn era mort al llit.Quiet, blanc, i fred, molt fred.
Vivia al primer replà. Passar pel devant de la seva llar, ara buida ,em feia feredat.
Ni vampirs, ni castells ni taüts, em produïen el terror descontrolat,que em produïa l' imatge d' aquella porta,que obria el pitjor dels meus mals sons.
Des d'aleshores la por em domina .
Per sort ja no habito allà,però el terror a la mort,encara la porto ben endins.