Un Bitllet Tan Sols D'anada

No hi ha paraules per dir el que penso, només puc dir que aquet poema m'ha posat la pell de gallina.
Aquet relat explica la realitat de moltes dones en el món i aquet món es fa fàstic mentre visquin aquests torturadors

...que la protagonista, que en aquest poema narratiu ens explica la història en primera persona, ja no hi sigui perquè "va emprendre un vitge cap a un món molt més digne". I, tanmateix, és veraç i contundent.
Has fet un poema sentit, impactant. La idea del bitllet, que va marcant un incís i va renovant l'expectativa, està molt ben trobada i resolta.

El teu poema és una crida a què no deixem passar ni el primer termini de la compra d'aquest bitllet, perquè el final és determinant.

Molt bé, AnNna, et felicito de veritat.

Bé, el text, com t'han dit els altres companys, està molt bé, però a mi m'ha cridat l'atenció el títol... T'has insiprat en el d'una novel·la de la Gemma Lienas, genial per cert, sobre l'anorèxia, titulat bitllet d'anada i tornada?

Se m'ha posat la pell de gallina. És increible que hi hagi tanta crueldat al món.

M'agrada el to que utilitzes, es veu una barreja de ràbia, de impotència, de desesperació,...

Però, si t'he de ser sincera, el que més m'agradat és el títol. Trobo que és molt encertat. Resumeixes molt bé el que una persona (?) com el maltractador va entregant a troçets amb cada, si m'ho permets, amb cada hòstia que va donant.

Està bé que tots plegats anem prenent consciència. Ens hem d'unir per acabar amb aquesta agonia.

Un poema molt real, i amb les paraules justes.

Tan de bo les paraules poguessin canviar el món.....


Una abraçada.

com ho són les paraules de cada dia, descrius sense estridencies un horror que no té nom.
i és que no cal posar eufemismes a la por ni al dolor, sinó el crit per aquelles que restaran mudes perque ja han empres el llarg viatge


t'he descobert avui, per un comentari a l'heribert, que també he descobert aquesta tarda, et seguiré llegint, intueixo que puc aprendre molt de tu... quan de la realitat dura i feixuga se'n fa poesia, de la utopia se'n pot fer realitat.

tens bitllet per visitar-me sempre que vulguis.



(perdona les faltes, des de la feina... no tinc ni c trencades ni accents oberts)

Annna, amb la visió i l'experiència d'una persona més gran. M'ha deixat bocabadada perquè l'infern a què viu sotmesa una persona a qui sotmeten a maltractaments com dius "el trau, la sang..." li serveixen de bitllet d'anada cap a la dignitat, quan ja ni la mateixa vida sembla que tingui sentit per a qui és humiliat i vexat fins aquest punt.

Tens sensibilitat i saps escriure!!

Un petonàs, Annna!!

Em sembla un poema colpidor. És directe, és explicatiu (en un sentit positiu d'explicatiu). Prens una realitat ben quotidiana i t'enfrontes a ella amb la intenció de mostrar-la neta d'imatges que podrien desdibuixar-la.

I la idea del bitllet la trobo força encertada. El primer cop, la primera bufetada, la primera patada, tot és una suma de petits i breus elements que aniran conformant aquest bitllet sense tornada.

M'ha agradat.

No sé si guanyaràs o no el concurs, amb aquest poema, però penso que hi ha possibilitats. En tot cas... ja ens ho faràs saber, no?

Doncs res més. Ah, sí! Que gràcies per indicar-me aquest poema quan vaig preguntar sobre relats de "violència de gènere"... Ostres! Ara que ho recordo... aquest me'l va xivar la Conxa! Bé: gràcies igualment.

Salut!

LLIBRE

Has fet un poema fantàstic.
L'has anat portant la situació vers a vers al límit, allí on acaba moltes vegades, massa vegades.
A la mort que en aquest cas és fins i tot un alliberament de tant dolor i d'una presó que no sembla tenir sortida.
Quin preu més alt el de la pròpia vida...
Felicitats per un poema amb molt bona estructura i contingut.

Una abraçada i molta inspiració!

trob que la idea del bitllet és genial i molt ben pensada, jo hi hagués fet el canvis que et vaig dir, només era l'ordre de les paraules, no res, però el poema en si el trob genial ara que et conec ho entenc ... també he llegit el teu relat del llibre i m'agradat molt ...

Una besada

Conxa

PiTuFa!!!!!
Ei neneta jo no se com pots escriure tan be!! Reina...es k ja sas k x fora dic xorrades xo k t'estimu moltissim!! Soc molt borde...massa coses pasan volant x el meu cap...y no valoro mai el k tinc al meu voltant.. tindre k nar al veterinari a veure si m'arreclen...o millor al mekanic?¿ no se, la kuestio es k no puc seguir aixi!! Xo tu siiiiiiii, tu segueix aixi k en sas molt!!
ARTISTAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!! :D

T'estima molt la paranoica i boja de la Ponxita!!

oLa WaPa, SoK eL TeU XeXi, WeNu Ke Me LLeGiT eL TeU PoeMa i Ma eNCaNTaT, Ma aGRaDaT MoL eL TeMa De Ke TRaCTa pK eS uN TeMa eN eL KuaL aRa i a MoLS CaSoS, i KReK Ke ReFLeCTeiX MoLB eL quE Tu VoLS, eSpeRo Ke eSKRiGuiS MoL MeS Ke MeNCaNTeN eLs TeUs PoeMeS! TeSTiMu MoL WaPa

gràcies perquè??????jajaj
felicitats....vols dir que no guanyaras???
jo crec que sí!!!
molt bon poema, de debò
Combatim el patriarcat!!!
Salut i revolta!!
Sílvia

ha estat un poema molt agradable de llegir, dinamic, gens pesat. i el tema, mlt a pesar d tots, actual. les petites dosis d mort que ell li anava donant han estat molt encertades.

mancantat

FRAN's

ho has aconseguit! un poema llarg sobre la dona maltractada... tu sola i el teu cap ple d´imaginació i del poder de la paraula... has estat dura, clara, sincera... has afrontat el tema amb valentia... i malgrat que és tant llarg... no es fa pesat... has anat graduant la intensitat de la violència domèstica... i has anat jugant amb el viatge de la mort (per a ell) i de la llibertat (per a ella)
fantàstic!... aixuga aquestes llàgrimes dels teus ulls perquè no et deixaran veure les estrelles... i deixa que el demà sorprengui a l´avui no gaire alegre... i veuràs com de nou somrius si de veritat t´estimes i et mimes...
un petó i una abraçada! d´un amic que t´estima!!!!!!!!!