Cercador
Última mirada
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
En el temps que vas trigar a fer el teu últim sospir vas ser capaç de transmetre’m totes les teves darreres epifanies, aquelles que només la mort et pot ensenyar. Em vas captivar amb la mirada mentre una llàgrima es formava en el meu lacrimal per acabar pintant-me la galta amb una pinzellada translúcida. La intensitat dels teus ulls només es veia igualada per la força amb la que m’agafaves la mà, intentant connectar a través del contacte físic davant de la impossibilitat de murmurar ni tant sols unes paraules de comiat.
Mentre la vida s’escapava de les nostres mans vas fer un últim esforç per posposar-ho uns instants més, els necessaris per fer-me aquelles revelacions etèries que sabies que es perdrien en mi com la joventut en els joves, o la vida en els vius.
Em vas mirar una última vegada mentre jeies. Els teus ulls oberts i tremolosos parlaven de manera entenedora – i m’ho van dir tot. Em van dir tot allò que ja no diries mai. Em van parlar del que havies sentit i el que ja no sentiries, del que havies viscut i el que ja no podries viure.
Sebastopol Ivanov
Mentre la vida s’escapava de les nostres mans vas fer un últim esforç per posposar-ho uns instants més, els necessaris per fer-me aquelles revelacions etèries que sabies que es perdrien en mi com la joventut en els joves, o la vida en els vius.
Em vas mirar una última vegada mentre jeies. Els teus ulls oberts i tremolosos parlaven de manera entenedora – i m’ho van dir tot. Em van dir tot allò que ja no diries mai. Em van parlar del que havies sentit i el que ja no sentiries, del que havies viscut i el que ja no podries viure.
Sebastopol Ivanov
Comentaris
-
Pausa i delicadesa[Ofensiu]Chaves | 24-02-2018 | Valoració: 9
Hi ha molta força i molta delicadesa, en aquest petit text! És pausat. M'agrada. Em sorprèn també que no hagi estat comentat. Ah! I m'agrada també perquè és molt suggeridor, ja que la identitat dels personatges queda en la incertesa absoluta. Enhorabona!
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!