Cercador
Ull per ull
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
ULL PER ULL
Corria pels carrers molls de Barcelona amb un ganivet a la mà. Quan vaig alçar la vista, vaig reconèixer la veu d’aquell home que tantes vegades m’havia trucat fent-me xantatge, i amenaçant-me amb matar la meva mare. No el volia assassinar, però li volia fer pagar el mal que m’havia fet... Li vaig tirar el ganivet al cap i va caure a terra inconscient. Vaig recollir el ganivet i li vaig clavar varies vegades a l’estómac. La sang m’esquitxava i la samarreta negra es va tenyir de marró. Em vaig aturar un moment i vaig pensar en el que havia fet. Ja era massa tard per evitar-ho.
Vaig sentir una noia que cridava darrere meu. Em vaig girar i la vaig mirar amb la cara de psicòpata que la sang d’aquell home m’havia dibuixat. Ella va córrer mentre apretava algunes de les tecles del seu telèfon. Em vaig afanyar a marxar, sabent que en minuts la policia estaria buscant-me. Abans però, havia d’esborrar totes les pistes que em poguessin delatar: les empremtes, la meva roba, el ganivet… No hi havia escapatòria, o potser sí?
Vaig arribar a un petit parc i vaig esbandir la meva roba en un escocell ple d’aigua, de manera que les marques de la sang quedessin dissimulades. Vaig sucar el cap a una font i per últim, vaig tirar les meves vambes a un contenidor. Tot anava bé, fins que les sirenes de la policia van tenyir de blau els carrers de Barcelona.
M’havia d’amagar en algun lloc, però no sabia on. Vaig entrar a una estació de metro i em vaig amagar a un magatzem. Vaig buscar el mòbil per mirar l’hora i em vaig adonar que no el tenia. Vaig sortir al carrer tan ràpid com vaig poder i vaig anar al parc on havia netejat la roba. Quan vaig arribar, vaig veure el mòbil flotant al bassal.
El vaig encendre. Tenia més de deu trucades perdudes d’un número desconegut. Vaig decidir trucar al número i tant bon punt me’l van agafar, em van fer saber que la meva mare havia mort en un hospital després de ser enverinada.
Pseudònim: Poma
Corria pels carrers molls de Barcelona amb un ganivet a la mà. Quan vaig alçar la vista, vaig reconèixer la veu d’aquell home que tantes vegades m’havia trucat fent-me xantatge, i amenaçant-me amb matar la meva mare. No el volia assassinar, però li volia fer pagar el mal que m’havia fet... Li vaig tirar el ganivet al cap i va caure a terra inconscient. Vaig recollir el ganivet i li vaig clavar varies vegades a l’estómac. La sang m’esquitxava i la samarreta negra es va tenyir de marró. Em vaig aturar un moment i vaig pensar en el que havia fet. Ja era massa tard per evitar-ho.
Vaig sentir una noia que cridava darrere meu. Em vaig girar i la vaig mirar amb la cara de psicòpata que la sang d’aquell home m’havia dibuixat. Ella va córrer mentre apretava algunes de les tecles del seu telèfon. Em vaig afanyar a marxar, sabent que en minuts la policia estaria buscant-me. Abans però, havia d’esborrar totes les pistes que em poguessin delatar: les empremtes, la meva roba, el ganivet… No hi havia escapatòria, o potser sí?
Vaig arribar a un petit parc i vaig esbandir la meva roba en un escocell ple d’aigua, de manera que les marques de la sang quedessin dissimulades. Vaig sucar el cap a una font i per últim, vaig tirar les meves vambes a un contenidor. Tot anava bé, fins que les sirenes de la policia van tenyir de blau els carrers de Barcelona.
M’havia d’amagar en algun lloc, però no sabia on. Vaig entrar a una estació de metro i em vaig amagar a un magatzem. Vaig buscar el mòbil per mirar l’hora i em vaig adonar que no el tenia. Vaig sortir al carrer tan ràpid com vaig poder i vaig anar al parc on havia netejat la roba. Quan vaig arribar, vaig veure el mòbil flotant al bassal.
El vaig encendre. Tenia més de deu trucades perdudes d’un número desconegut. Vaig decidir trucar al número i tant bon punt me’l van agafar, em van fer saber que la meva mare havia mort en un hospital després de ser enverinada.
Pseudònim: Poma
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!