Ull per ull

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
ULL PER ULL


Corria pels carrers molls de Barcelona amb un ganivet a la mà. Quan vaig alçar la vista, vaig reconèixer la veu d’aquell home que tantes vegades m’havia trucat fent-me xantatge, i amenaçant-me amb matar la meva mare. No el volia assassinar, però li volia fer pagar el mal que m’havia fet... Li vaig tirar el ganivet al cap i va caure a terra inconscient. Vaig recollir el ganivet i li vaig clavar varies vegades a l’estómac. La sang m’esquitxava i la samarreta negra es va tenyir de marró. Em vaig aturar un moment i vaig pensar en el que havia fet. Ja era massa tard per evitar-ho.

Vaig sentir una noia que cridava darrere meu. Em vaig girar i la vaig mirar amb la cara de psicòpata que la sang d’aquell home m’havia dibuixat. Ella va córrer mentre apretava algunes de les tecles del seu telèfon. Em vaig afanyar a marxar, sabent que en minuts la policia estaria buscant-me. Abans però, havia d’esborrar totes les pistes que em poguessin delatar: les empremtes, la meva roba, el ganivet… No hi havia escapatòria, o potser sí?

Vaig arribar a un petit parc i vaig esbandir la meva roba en un escocell ple d’aigua, de manera que les marques de la sang quedessin dissimulades. Vaig sucar el cap a una font i per últim, vaig tirar les meves vambes a un contenidor. Tot anava bé, fins que les sirenes de la policia van tenyir de blau els carrers de Barcelona.

M’havia d’amagar en algun lloc, però no sabia on. Vaig entrar a una estació de metro i em vaig amagar a un magatzem. Vaig buscar el mòbil per mirar l’hora i em vaig adonar que no el tenia. Vaig sortir al carrer tan ràpid com vaig poder i vaig anar al parc on havia netejat la roba. Quan vaig arribar, vaig veure el mòbil flotant al bassal.

El vaig encendre. Tenia més de deu trucades perdudes d’un número desconegut. Vaig decidir trucar al número i tant bon punt me’l van agafar, em van fer saber que la meva mare havia mort en un hospital després de ser enverinada.




Pseudònim: Poma

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: