Tu, jo i la circumstància

Un carreró fosc, que sembla no tenir principi ni final. Em pren la mà i jo l'hi apreto tant com puc. Em fa sentir segura i la tia més guapa del món. A l'altra, duc el mai que m'ha passat algú i que em fa al·lucinar encara més. Camina ràpid, i intento seguir-li el pas com puc. No diem res, suposo que perquè ja tenim molt clar el que busquem.

De cop s'atura i se'm posa al davant, a uns vuit mil·límetres de la meva boca. Puc sentir-li l'alè perfumat de whisky, però tanmateix, m'excita tenir-lo tant a prop. La distància es va acortant, la seva boca es troba amb la meva i les nostres llengües comencen a indagar-se mútuament, en un joc apassionat però alhora tendre que m'encanta. De sobte, m'adono que és el primer cop que algú em besa de veritat.
Llavors torna a agafar-me la mà i em diu: "Vine, casa meva és aquí davant." I jo assenteixo, incapaç d'articular cap mot.

Ja a dins del seu pis -petit i mal endreçat- em condueix cap a la seva habitació. També petita i mal endreçada, però molt acollidora. Hi ha un piano arraconat a la paret, i li demano que em toqui alguna cosa. Ell accepta de bon grat. Sens dubte, reconec la cançó tan sols escoltant-ne unes quantes notes. Es gira cap a mi en un gest de complicitat, i jo li responc descordant-me els botons de la brusa. No ho dubta ni un moment i deixa de tocar. Se m'acosta de nou. M'acaricia suaument la galta i se'm posen tots els pèls del cos de punta. El seu dit índex ara travessa suaument els meus llavis, i jo li beso, tant tendrament cop puc. Va baixant, passant per la regatera i el ventre, aturant-se a la cintura, i agafant-la amb tota la seva mà corpulenta. Aleshores busca els meus llavis, i després va baixant pel coll. Jo no sé fer més que acaronar-li la cara, però sembla no importar-li. "Ets molt maca", em diu a cau d'orella, i li responc amb un tímid somriure. Continua besant-me el coll, i aleshores l'abraço. De nou ens besem, i sembla que ja mai més podrem parar. Les seves mans ara desprenen del tot la camisa del meu cos, i faig el mateix amb la seva samarreta, que descobreixo amarada de suor. Un tors robust i ben modelat deixa al descobert el que en somnis tant havia anhelat... Tinc el sexe humit i una ardor general que mai abans havia imaginat que sentiria.
Oprimeix amb força el seu cos contra el meu i em descorda els sostenidors. Comença a besar-me suaument els mugrons i a prémer-los entre les seves dents; jo li acaricio els cabells i li dic, decidida: "M'agrada com ho fas". Ell no em respon, sembla massa concentrat. Decidim, per fi, estirar-nos al llit.

Jo a sota i ell a sobre. Ara comença a llepar-me el melic, i seguidament, em descorda els pantalons. Me'ls treu, tant hàbilment cop pot, i es posa dempeus per fer el mateix amb els seus. Després, deixa al descobert aquella part masculina de la qual tants cops n'havia sentit a parlar però mai havia vist en directe. Llavors s'abraona sobre meu, besant-me tots i cadascun dels racons de la meva anatomia, aturant-se sota el ventre. Em treu les calces i comença a jugar amb la seva llengua entre aquell ja oceà d'humitat. Just en el punt àlgid de la situació, emeto un crit ofegat, empès pel plaer que em provoca.

Em somriu, i torna a buscar-me la boca. Sento el seu alè i la seva respiració molt més propera que abans, i això m'encanta. La seva pell calenta i suau, en contacte amb la meva seria capaç d'apaivagar la capa de gel més profunda que podria existir sobre la Terra. Ens deixem endur per la màgia del moment i ens fonem en un sol cos. Entra dins meu sense ni que pugui adonar-me'n, i cada cop a ritme més accelerat. Les respiracions i gemecs van acompassats i el silenci és absolut. En acabar, un altre mai, i quedem adormits ràpidament.
Desperto l'endemà sola, nua i amb un calfred que em recorre el cos sencer. Em vesteixo d'una revolada. Efectivament, ell ja no hi és, però una nota sobre la taula amb el seu mòbil apuntat em fa pensar que no s'ha oblidat del tot de mi.

En aquests moments moltes matarien per estar a la meva pell. Poc em pensava jo que aquest concert canviaria la meva vida... Tenir la sort de colar-se al camerino és important, però fer l'amor amb el seu líder, no té preu. Perquè això nostre no ha estat només un ‘polvo', a mi no m'enganya!