Trossets de final

Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
Trossets de final

Abans de fer-se clar, el vell ja seia al pedrís. Davant de casa, aguantant el caliquenyo, com sempre, mig rient. Per saludar el sol, que sortia més tard, per recordar-li que encara quedava algú viu al poble.
Els caps de setmana les cases s’omplien de xivarri de ciutat. I ell se n’alegrava, des del seu pedrís. Els petits s’hi acostaven amb veneració, com si fos una ànima de pedra, i quedaven fascinats per les espardenyes ratades i les paraules que el vell barrejava amb el fum del cigar -trempolejo i vaig talper, però no estic xarbotat ni he perdut el senderi. Feu-me cas, vosaltres, que sou tan escarbotits. Els grans s’hi asseien al costat i li donaven conversa. Li demanaven com havia anat la setmana i si necessitava alguna cosa de la ciutat: unes sabates, per exemple. I ell els deia, tot content: ja tinc la vostra companyia. Si de cas, algun boscall d’aquesta mena, afegia a vegades, tot assenyalant el caliquenyo.
Va morir al pedrís mateix, igual com l’havien vist sempre. El van trobar de bon matí i van provar d’aixecar-lo, però fou en va. Sota les soles de les espardenyes, hi havien crescut unes arrels que s’enfonsaven dins el terra del carrer. El dia va transcórrer entre visites i comiats reverencials a l’últim vell del poble. I a l’endemà no hi va sortir el sol: ningú s’havia llevat abans per avisar-lo i, com que era dilluns, els estiuejants ja havien tornat a la ciutat i no se’n van adonar.
Quan arribaren al poble de nou, l’altre cap de setmana, una mata de regalèssia cobria tot el pedrís. Els nens van arrencar-ne trossets i se’ls van posar a la boca. Mastegaven amb respecte, però també amb fruïció, com si mengessin paraules.

Pseudònim
Òliba

Comentaris

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1206 Comentaris

297840 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!