Tròpic de Càncer (Melorepte 10; opció 2)

Tanco els ulls i noto que em somrius, que tornes a la meva memòria amb el més dolç dels somriures. Ple de llum i d'esperança. I et corresponc amb una abraçada d'aquelles que et deixen sense aire per uns instants.

-T'he enyorat, ho saps?

Tanco els ulls i tasto les llàgrimes que em recorren la pell de la cara per haver vingut. Per haver lluitat contra la corrent que arrossega els dèbils i les persones sense ambicions. I ressegueixo el teu cap mentre el beso.

-Has canviat però segueixen brillant els teus ulls, ho saps?

Tanco els ulls i agraeixo que facis el mateix perquè el meu esguard em delataria la tristesa que sento en veure't. Com et vaig veure la darrera vegada, sense somriure ni mirar-me. Amb els ulls closos i sentint una abraçada diferent a la meva, gèlida i impàvida.

-T'estimo encara, ho saps?

Obro els ulls i les seqüeles de la quimioteràpia no han esborrat el somriure dels teus llavis, el que m'encisà la primera vegada en veure't. I encara no he canviat el meu pensament...