Cercador
TRES QUARTS DE QUATRE
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
La lluna il·lumina el cel mentre m’agafes la mà amb fermesa. Estem a l’estació de ferrocarrils i t’observo amb el cor d’una nena que estima amb bogeria el seu avi. Veig les teves faccions endurides i la teva pell que s’ha fet aspre amb el pas del temps i recordo l’instant en que em vas acollir quan el pare em va abandonar. M’aferro a tu, no vull que t’escapis... Avui estàs especialment neguitós.
Agafes el bitllet amb vigor i el fas dansar entre les teves mans desgastades. Miro el meu amb atenció esperant trobar la resposta que no tinc i alço la meva diminuta mirada cercant allò que m’és invisible.
Dreta, al teu costat, una senyora entortolliga el seu braç al teu, sense deixar-te fugir, amb possessió. Amb la seva mirada freda fixa en els rails, la desconeguda sembla perduda en algun paratge etern.
Contemplo amb expectació l’antic baixador on els trens s’aturen per permetre que persones silencioses accedeixin als seus vagons. Hi ha una quietud esfereïdora. Tothom espera amb calma.
Un timbre indica que el transport està a punt d’arribar... Miro l’hora en el rellotge del recinte. S’ha aturat. Són tres quarts de quatre, avui és 19 de juny.
Agafo el bitllet entre les meves petites articulacions i me n’adono que em deixes anar la mà dolçament. T’acostes i amb un to tremolós em dius a cau d’orella:
–Aquest no és el teu viatge menuda meva, no em pots acompanyar.- comentes mentre m’acarones els meus cabells foscos, acomiadant-te de mi.
Em fixo en els teus grans ulls grisos i en com reflexen un amor infinit, dins hi sóc jo... T’estimo tant que em costa deixar-te anar però ho faig. Et deixo marxar.
Em desperto sobtadament amb un soroll que endormiscada no acabo d’identificar. Estic al meu llit, sóc adulta i ha estat un somni... Torno a escoltar un so dins de l’habitació. Més lúcida identifico que és el meu telèfon. A la pantalla llegeixo el nom de la mare. L’agafo veloç, és tard i inconscientment espero la notícia que ja sé. El meu avi ha mort.
Pseudònim: Ishtar
Agafes el bitllet amb vigor i el fas dansar entre les teves mans desgastades. Miro el meu amb atenció esperant trobar la resposta que no tinc i alço la meva diminuta mirada cercant allò que m’és invisible.
Dreta, al teu costat, una senyora entortolliga el seu braç al teu, sense deixar-te fugir, amb possessió. Amb la seva mirada freda fixa en els rails, la desconeguda sembla perduda en algun paratge etern.
Contemplo amb expectació l’antic baixador on els trens s’aturen per permetre que persones silencioses accedeixin als seus vagons. Hi ha una quietud esfereïdora. Tothom espera amb calma.
Un timbre indica que el transport està a punt d’arribar... Miro l’hora en el rellotge del recinte. S’ha aturat. Són tres quarts de quatre, avui és 19 de juny.
Agafo el bitllet entre les meves petites articulacions i me n’adono que em deixes anar la mà dolçament. T’acostes i amb un to tremolós em dius a cau d’orella:
–Aquest no és el teu viatge menuda meva, no em pots acompanyar.- comentes mentre m’acarones els meus cabells foscos, acomiadant-te de mi.
Em fixo en els teus grans ulls grisos i en com reflexen un amor infinit, dins hi sóc jo... T’estimo tant que em costa deixar-te anar però ho faig. Et deixo marxar.
Em desperto sobtadament amb un soroll que endormiscada no acabo d’identificar. Estic al meu llit, sóc adulta i ha estat un somni... Torno a escoltar un so dins de l’habitació. Més lúcida identifico que és el meu telèfon. A la pantalla llegeixo el nom de la mare. L’agafo veloç, és tard i inconscientment espero la notícia que ja sé. El meu avi ha mort.
Pseudònim: Ishtar
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!