TRES GRAONS

Un relat de: MariaM
El vent xiulava, era impossible sortir de la casa construïda als quatre vents; la casa més cobejada del poble, justament, per la seva situació privilegiada.
No ho fóra tant, si l’habitessin en un dia com avui, en uns moments com els d’ara, que, talment, sembla que la casa hagi d’escapar-se volant.
I la Marta amb ella. Això és el que voldria, el que desitja amb totes les seves forces. Està sola amb en Max. Tan sols unes hores, han estat suficients per confirmar els seus temors.
Es van conèixer a la barra d’un bar d’una ciutat estrangera. La seducció va ser recíproca, gairebé, instantània. Els dos hi eren per feina; sense obligacions familiars que els restringís la llibertat. I en van gaudir amb l’alegria i despreocupació que suposa estar fora de casa, de l’entorn i ambient coneguts, i de prendre’s unes copes sense mirar l’hora ni la quantitat. Comptava, tan sols, amb qui les prenies, i la companyia no podia ser millor.
L’idil·li va durar un parell de setmanes; la ciutat era París i, en Max, una persona adorable, amb un gran sentit de l’humor. Les nits ben dormides, ja entrada la matinada. El record d’aquell temps, d’aquells moments de plaer, que semblen venir de tan lluny, ha lluitat per treure-se’ls del cap; al cap, però, no hi té les ferides.
Tal vegada sigui al cap l’únic lloc on no ha rebut. Les ferides que dolen, profundament i per sempre, no són visibles ni avaluables, són d’altra mena. Les circumstàncies viscudes i les paraules apassionades d’aleshores, han estat a punt de malmetre la seva vida.
Ja no és una adolescent, però, ho pensa ara, es va comportar com si en fos. Ella, una dona cauta i amb seny, no va escoltar els seus amics quan, als dos mesos els va dir que, de moment, en Max aniria a viure amb ella. Ells s’havien sorprès; algun, inclús, la va contradir. La decisió, en general, els semblà precipitada. Se’ls escoltà, però, no en feu cas. Visqueren junts.
A mesura que la convivència avançava, disminuïa l’encanteri. L’alcohol que havia regat els sopars de Paris, es feu present a totes hores. El bon humor que el caracteritzava i que la feia riure per qualsevol cosa, se n’anà en orris. La seva conducta en l’àrea dels negocis, esdevingué, sospitosament, corrupta. En la que no n’hi hagué, de dubte, fou la que li concernia a ella. Es tornà molt agressiu i dèspota.
L’havia estimat, malgrat tot. Ell li feia promeses que no complia, volia rescatar el seu amor que veia perdut; era sincer quan li deia que no vivia fins que la conegué. S’internaria i adéu a l’alcoholisme. Volia creure-se’l i li donà la darrera oportunitat.
No havien tingut cap contacte fins que, tres mesos després d’haver ingressat, suposadament, a la clínica, es presentà.
Quan ha arribat, inesperadament, l’ha agafada per sorpresa i no ha sabut reaccionar a temps. L’ha presa entre els seus braços i, apassionat, com sempre, l’ha besada a la boca; l’alè li pudia i l’ha rebutjat amb fàstic amb totes les seves forces. La resposta d’ell no s’ha fet esperar i li ha clavat un mastegot que l’ha feta trontollar. Estava alterat i altre cop perdia els estreps.
La Marta, amb por, s’ha escapolit escales avall; en la fugida, i en plena persecució, per tal de barrar-li el pas i guanyar temps, li llençà un tamboret. Els separaven tan sols tres graons que en Max en el seu estat, no tenia apamats.
Tres graons i un tamboret providencials, que ell saltà i es trencà la crisma.
La vida i la mort col·loquen cada cosa al seu lloc.
La Marta es quedà palplantada al peu de l’escala. Sense una sola llàgrima.

Comentaris

  • Pedre's els estreps.[Ofensiu]
    MariaM | 26-12-2020

    Gràcies, una vegada més pel comentari possitiu al meu relat. Tant la "Marta" com jo ens cuidem. Ja veus.
    Una abraçada.
    MariaM

  • Pedre's els estreps.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-12-2020 | Valoració: 10


    Un relat apassionat en tot el seu contingut. Hi ha entre ells alguns temors i malmenats. La violència d'en Max i la Marta. M'he quedat sense alè.
    Molt bon relat.
    Saluts i cuida't.

  • Mastegots[Ofensiu]
    MariaM | 01-12-2020

    És bo retrobar-se de tant en tant.
    Un cop més agraeixo la teva lectura; és un estímul per continuar escrivint.
    Una abraçada.
    MariaM

  • Mastegots[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-11-2020 | Valoració: 10

    Ahir vaig veure "L'ofrena", una pel·lícula d'amors entre parelles, de salts en les relacions, però el que més em va impactar va ser la normalitat de l'agressivitat dels personatges masculins. Sembla com normal pegar un mastegot, o cridar o amenaçar. El teu relat denuncia aquesta violència que vaig trobar excessiva en la pel·lícula. M'alegra molt llegir-te de nou, Maria. Una abraçada.

    Aleix
    a

  • Intens[Ofensiu]
    MariaM | 28-11-2020

    Hi ha vegades que ens deixem enlluernar, però la vida té la darrera paraula.
    Me has interpretat molt bé.
    Gràcies per llegir-me.
    MariaM

  • Intens[Ofensiu]
    SrGarcia | 19-11-2020

    Un relat molt dur i intens. L'alcoholisme i el maltractament ja són molt males coses per elles mateixes. Sobta molt la ingenuïtat del principi i el descobriment de l'autèntica naturalesa del Max. El final pot semblar un acte de justícia, però vés a saber si no li pot complicar encara més la vida.