Trastorn posttraumàtic d’un soldat

Un relat de: Rafael Pescador Lozano


Will acabava de tornar d'una guerra, la de l’antiga Iugoslàvia. Era evident que patia un trastorn d'estrès posttraumàtic pels horrors presenciats. No dormia bé a les nits i al seu cap el soroll dels bombardejos ressonava provocant-li insomni i angoixa.
L'Exèrcit l'havia donat de baixa i havia d'assistir setmanalment a un centre mèdic de psiquiatria. Era molt jove, però amb només 23 anys ja havia madurat ràpidament a causa de les tremendes experiències bèl·liques patides. No entreveia cap futur en l'obscur horitzó de la seva vida. No tenia cap meta a assolir, cap pla, res li produïa il·lusió i s'havia distanciat de la seva parella. No es veia amb forces per pensar a planificar la creació d'una família, i molt menys tenir fills. Res l’importava. Però després d'unes setmanes de psicoteràpia i amb l'ajuda d'alguns medicaments receptats pel seu metge, va aconseguir una clara millora que li va donar les forces necessàries perquè renaixeren esperances d'una nova vida deixant enrere les ombres del seu passat.
William va començar a trobar una nova perspectiva a la vida quan va començar a explorar diferents formes d'expressió artística com a part del seu procés de recuperació. Pintura, poesia i música es van convertir en els seus mitjans per processar les emocions viscudes i expressar-se de manera catàrtica.
A poc a poc, les seves nits d'insomni van ser substituïdes per hores de dedicació a les seves creacions artístiques. Va trobar en la bellesa de la creació un refugi contra els horrors de la guerra que encara el perseguien.
A través de la teràpia i el suport dels seus éssers estimats, va començar a reconstruir els vincles que havia deixat enrere durant els moments més foscos de la seva vida. La seva parella, que havia estat pacient i comprensiva durant tota la seva lluita, va ser una font constant d'inspiració i força.
Amb el temps, va trobar un propòsit renovat en la seva vida: dedicar-se a ajudar altres veterans que patien les seqüeles de la guerra. Va treballar com a voluntari en programes de suport i va compartir la seva pròpia experiència per donar esperança i orientació als qui s'enfrontaven a problemes similars.
El seu viatge cap a la recuperació no va ser fàcil i va haver-hi recaigudes al llarg del camí, però Will va demostrar una increïble resiliència i determinació. Al final, va trobar la pau interior i la satisfacció en ajudar altres a trobar la seva pròpia llum enmig de les ombres de la guerra.

Comentaris

  • Trastorn[Ofensiu]
    SrGarcia | 11-04-2024

    Després de la guerra, a tots els pobles de l'Ebre hi havia algú que estaca commocionat per perill i les desgràcies viscudes.; però encara no es coneixia l'expressió "trastorn posttraumàtic", en deien que estaven "atontats de les bombes".

l´Autor

Foto de perfil de Rafael Pescador Lozano

Rafael Pescador Lozano

58 Relats

88 Comentaris

20586 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Nascut a 1948, de ben petit hi havia sentit una gran afecció per escriure relats i històries fantàstiques. Més endevant, la feina i altres afeccions artístiques, van apartar-me d'aquesta pràctica,malgrat que sempre que he tingut ocasió aprofito per expressar-me mitjançant la paraula escrita. Des de 1974 escric un diari personal, fidel company dels meus pensaments i testimoni de la meva memòria.

Adreça electrònica:
pescador.rafael@gmail.com