Cercador
Tots som necessaris, però ningú és imprescindible
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Tots som necessaris, però ningú és imprescindible
Des de feia més de trenta anys, el senyor Joan tenia un càrrec de gran responsabilitat a l’empresa. El seu lideratge empresarial i l’excessiva valoració dels seus mèrits el portaven a pensar que era un dels pilars fonamentals per al bon funcionament del negoci, fins i tot es creia imprescindible.
Al senyor Joan, quan li arribà l’hora de jubilar-se li costà molt delegar l’exercici de les seves funcions. En aquells moments, després d’una llarga crisi econòmica, l’empresa estava embrancada en un projecte de vital importància per a la seva subsistència, i ell estava al capdavant dels membres que formaven l’equip de treball. Al senyor Joan se li feia difícil confiar en una altra persona, tenia el pressentiment que tot el seu esforç i treball se’n podia anar en orris. Per aquest motiu va decidir posposar la seva jubilació. Finalment, i entrant en raó, en funció de les necessitats que requeria la seva plaça es va fer la selecció entre els candidats. No va ser fàcil; el llistó era molt alt. Després d’unes quantes entrevistes i de sospesar un conjunt de factors, es va nomenar el seu successor. Era en Lluís, un jove amb molta empenta i molt ben preparat, el qual va tirar endavant el projecte amb èxit i aportà noves idees empresarials per a una millora de la productivitat. El seu fitxatge va ser tot un encert.
El senyor Joan per fi va comprendre que, evidentment, tots som necessaris, però que ningú és imprescindible.
El senyor Joan ara gaudeix de la seva jubilació, i a l’empresa tot rutlla com una seda
Pseudònim: Salina
Comentaris
-
El senyor Joan...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 01-04-2022 | Valoració: 10
Molt interessant aquest relat. El senyor Joan era molt responsable de la seua faena i es considerava "imprescindible". Per això va deixar el seu càrrec a un company que fora eficient.
Enhorabona i sort.
Saluts. -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 01-04-2022
Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!