TOT PER DESPIT

Avui el rector ha vingut a visitar. Som l'any del senyor 1615 i tothom es pensa és el meu pare. Però no ho és, la meva mare que en pau descansi, abans de morir em va dir qui era el meu progenitor.
.- Almodis el teu pare era un home vingut de la Provença, jo el vaig acollir a la meva barraca enmig del bosc, estava ferit i el vaig guarir, el vaig estimar molt. Ell em deia que era la" mulher" de la seva vida, així i tot,  un dia va marxar. Em va deixar embarassada de tu, i sola. El vaig enyorar molt, així i tot, vaig pensar que amb una criatura per néixer millor anar al poble i buscar treball. Així va ser com vaig entrar a treballar a casa del rector del poble, la seva majordoma era molt velleta i no podia amb tot. Un cop una mica més gran el mossèn ens va donar una petita caseta a vora del riu i així vàrem viure, jo amb la feina a la rectoria i guarint amb plantes i fen de partera a les dones de la vall. El clergue va ser bo amb mi i em va ensenyar a llegir i a escriure com ho vaig fer amb tu. 
Aquell mateix vespre va lliurar l'ànima a Déu, però abans de fer-ho em va donar un llibre. Era molt vell, no em va dir d'on l'havia trobat, a la coberta hi havia dos dracs enllaçats per les seves ales.
-Almodis aquí hi ha receptes antigues i també de meves per guarir, no el donis mai a ningú ni el deixis veure doncs potser et podrien acusar de bruixeria, son temps que volta el Tarragó per aquí i això només porta desgracia al poble.
Després de la mort de la mare vaig continuar amb el seu treball i en el llibre hi descobria el coneixement que els meus pocs anys, encara no tenia. Sabia de plantes i ungüents tanmateix no tenia la saviesa de mà marona.
Avui el mossèn ha dit, fugi d'aquí que com que no vaig voler casar-me amb el vell Vallgorguina,té 72 anys, però és el ric del poble. I ara  em vol acusar de bruixeria, per despit.
M'ha donat una bossa amb plata i avui aprofitant la nit fugiré, no vull penjar de la forca, només tinc 20 anys.