TORNARÉ DEMÀ

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
corretgir un conte
Safata d'entrada

Montserrat Vilaró Berenguer
dv., 7 d’oct. 15:09 (fa 20 hores)
L´Aina acabava de tornar de la seva casa a la Cerdanya quan va escoltar el telèfon fix que trucava, es va dir era una mica estranya, ja que tothom solia fer-ho

Íngrid Badia
dv., 7 d’oct. 17:32 (fa 18 hores)
per a mi

El conte corregit:

L'Aina acabava de tornar de la seva casa a la Cerdanya quan va escoltar el telèfon fix que trucava. Es va estranyar, ja que tothom solia fer-ho pel mòbil. Agafà el telèfon i escoltà una veu que li preguntava:
- Bona tarda, vostè és l'Eulàlia Pi Sunyent?
- Sí, jo mateixa, qui em demana?
- Miri senyora soc la Sor Maria Benítez de la Residència "La Tardor", tinc un encàrrec. Seria molt necessari que pogués venir a veure'ns. Estem a Horta, potser no sap quin carrer, jo li donaré l'adreça.
- No ho entenc - murmurà l'Aina- no conec ningú que estigui en cap residència.
- Senyora Aina, vostè és adoptada, oi?
- Sí, com ho sap? - preguntà encuriosida.
- La seva mare diu que la vol veure abans de morir i cregui, no li queden gaires dies.

Encuriosida l'Aina s'apuntà l'adreça i es digué que per fi sabria d'on venia. Sempre ho havia volgut saber, cosa que els seus pares tampoc sabien. Li deien que al costat d'ella, la deixaren a la porta d'una maternitat, sols hi havia un paper que deia Aina i el dia del seu naixement.

Al matí s'adreçà a la residència i una monja l'acompanyà a una habitació on una dona amb uns ulls blaus com els seus, la mirà.

L'Aina no sentí pena ni amor, sols li preguntà:
-Per què m'abandonares de petita? Qui és el meu pare?

La dona plorant solament li respongué:
-Era molt jove, el teu pare era un mariner, no el vaig tornar a veure mai més i jo amb divuit anys i sola no podia cuidar-te. Venia d'un poblet molt petit d'Andalusia. Seixanta-cinc anys enrere era molt diferent, però, vaig saber de la teva adopció i mai et vaig deixar de seguir. Ara volia demanar-te perdó abans de morir.

L'Aina soltera i sola, va prendre la seva mà i va plorar, els mots no li sortien de la boca. Tan sols va dir:
– Tornaré demà. Sentia molta pena dins seu.

Comentaris

  • ... i cada dia[Ofensiu]
    Prou bé | 12-10-2022

    ... que pugui fins al final dels dies!
    Una història preciosa sobre un fet bastant corrent. Explicada amb senzillesa però regalimant tendresa que s'amaga en la necessitat de saber...

    M'agrada llegir-te!
    Amb total cordialitat

  • Amb molt pena: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-10-2022 | Valoració: 10

    Un relat molt tendre. Hi ha molta pena, en tot el desenvolupament del relat. És commovedor fins al final. He sentit la teua pena, dins del cor.
    Gràcies per compartir.
    Cordialment.

  • Emocions.[Ofensiu]
    SrGarcia | 09-10-2022

    Això dels fills adoptius sempre és un joc on intervenen sentiments contraposats. Realment els pares són els que fan créixer els nens, però tothom té molta curiositat per conèixer els seus orígens i la seva genètica.
    Un relat molt emotiu, unes emocions que la majoria desconeixem, però podem entendre perfectament.

  • Bon Nadal. Gràcies[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 09-10-2022 | Valoració: 10

    https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/tornare-dema/

    Esperem més històries teves a tribuna@guimera.info

    Gràcies.

  • Entendridor...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 09-10-2022 | Valoració: 10

    tot i que la filla no sentís ni pena ni gloria pel fet, però sí curiositat i necessitat de saber... tal i com es reflecteix en el relat, i també es deixa entreveure una espurna d'afecte. El perdó sincer té un gran poder.

    Bon relat Montserrat.

    Cordialment.

    Rosa.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

323202 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.