Torna'm a follar, si us plau

La Conchi, és una dona que es plany de no ser prou complaguda sensualment, és cert que té parella, però només se li acosta quan ell en té ganes, molt de tant en tant, i a la que ejacula ja s’ha acabat la festa aleshores s’ha d’espavilar ella mateixa, que per això disposa de diferents estris i fent ús de la fantasia, que li permet creure’s que s’ho fa amb aquell veí de l’escala que és tan amable o aquell company de treball que tot sovint li deixa anar alguna paraula un xic llefiscosa, però amb el qual mai s’embolicaria, el troba massa egocèntric, estúpid, pel seu gust.
Al matí es pren un cafè amb llet de soja a la granja de baix del seu pis, és més bo que el de casa, el cambrer sud-americà per fer-se el simpàtic li ha dibuixat a l’escuma del cafè un cor amb pols de cacau, ella li somriu per agraïment i se’l pren amb molta parsimònia.
Quant temps fa que no gaudeix d’una bona cardada? D’aquelles que et fan xisclar i et salten les llàgrimes. El seu company ja fa temps que prefereix masturbar-se quant es queda sol, els calçotets bruts a la rentadora el delaten, ja no la busca a ella.
Potser algun cop si ella insisteix llavors ell cedeix per complir, no fos cas que acabessin fent-se morros tot el dia, però de seguida es torna a col·locar davant l’ordinador i ella es quedarà repassant els missatges del mòbil.
Sap que pot trobar a gent, que com ella, els faria il·lusió de tenir una estona de relacions físiques sense cap compromís, però li fa una mica de basarda, mai se sap amb què et trobaràs.
Mentre es pren el cafè amb llet de soja va pensant que s’haurà de resignar amb el darrer aparell per introduir-se a l’entrecuix, algunes companyes de la feina juren que els hi ha salvat l’existència, que ja ne els hi cal anar al darrere dels homes com si demanessin caritat o fent-se les putes i , a més, moltes vegades encara les fan sentir més bé, a la merda amb els “capullos”!.
Tot això està molt bé, però que bonic és agafar-se de les mans després de suar junts, notar com l’altre et pressiona amb el seu cos encara més fort que tu i et confirma que et té ganes, et sents desitjada i et permets de desbocar-te comuna tigressa, així saps que no faràs el ridícul.
Una parelleta d’adolescents s’estan fent fregaments i se’ls escapen petites rialles, deu fer pocs dies que han començat a sortir junts, a la noieta se la veu més encaterinada que no pas ell, potser ja ho deuen d’haver fet uns quants cops , avui els joves ja no s’estan de res, però mirar-los la fa posar nerviosa, aquesta visió li diu que ja pertany a un altre temps i cultura, on ja no hi té cabuda. No es veu amb cap home de la seva edat fent aquestes bestieses de canalla.
Aquest vespre, quant torni de la feina, la seva parella ja estarà fent el sopar, a ella li tocarà de rentar els plats i anar-se’n primer al llit, ell sempre s’enganxa a l’ordinador fins que li agafa el son.
Es col·locaran d’esquena l’un envers l’altre i s’esperaran a quedar-se adormits. Podria ser, que si ell, a la darrera pantalla a vist erotisme s’animés a començar quelcom amb ella, però gairebé sempre es fica al quarto de bany a pixar abans d’anar a dormir i si tarda massa a sortir, ja sap el que ell està fent.
Ella se’n recorda de la seva germana petita que després de deu anys de casada i amb dues criatures va i es separa, tot plegat per estar-se amb un home que ha conegut per internet. Això si, és veritat que ara se la veu més pintada, s’ha fet la permanent i vesteix amb colors més vius, com se li veu que carda a gust. Tots li van dit: però que fas beneita? Si el teu marit és un tros de pa, un bon home, i, els nens, com s’ho prendran? Però només de veure-la de caminar se li nota ben satisfeta de la vida.
I en canvi, ella mateixa, la que està fent les coses tal com s’han de fer, cada vegada té menys ganes de tornar a casa i de ficar-se al llit amb un sac de patates.
A l’estiu les amigues li varen insistir per anar els matins a la piscina municipal a remullar-se i prendre el sol, que vol dir exhibir-se, i ja la varen avisar que es trobaria amb un exercit d’homes separats, passats dels cinquanta anys, en renglera fent uns ulls com taronges fent fàstic, però saber-se que encara és desitjada li donava un punt d’orgull. De ben segur que si s’acostava a un d’ells li seria ben fàcil d’iniciar... però tot són complicacions, problemes amb uns porcs amb panxa que estirats a la gespa de la piscina només tenen el cervell a la punta de la titola.
Avui torna a casa i puja a l’ascensor arrossegant dues bosses plenes de menjar que ha comprat amb la llista que ell li ha fet. El seu home està més al cas del que falta a casa, sempre està pendent de que tot estigui ben endreçat. Quants anys fa que ha deixat de mirar-la amb desig? La rep fixant-se que no s’hagi descuidat de res, farà un repàs de tot el que ella ha dut mentre ho col·loca als armaris, només li preguntarà quelcom si veu que ha comprat un producte d’una altra marca, res més.
Una amiga li va confessar, amb orgull i satisfacció, per fer-li sentir enveja, que el dia abans quan tornava de comprar a casa, tant bon punt va entrar al rebedor, el seu home i ella els va agafar un desfici i allà mateix, de qualsevol manera, es van enganxar amb una escampadissa de queviures per tot el terra del passadís, un cop enllestida la passió d’Olesa van tenir que recollir-ho tot, fins i tot fregar les rajoles per haver-se trencat els ous, però que bé que s’ho passaren, a l’hora de sopar encara reien.
Sempre es pot tornar a fer ús del consolador, quan ell no hi sigui, després es queda més relaxada, però resta un substrat de tristor en tot el quarto, en el seu cos.
I la seva parella com se sent? Té algú amb qui es veu d’amagat? Sempre s’ho fa ell mateix amb el que veu a internet? Amb això ja en té prou?
Al treball li aconsellen que es busqui algú a fora, no serà pas la primera ni l’ultima dona que li posa les banyes al marit i així no estarà tan amargada, fins i tot a casa estaran tots dos més contents, ja veurà com si.
Però ella pensa que sempre tindrà por que l’enxampessin , quina vergonya, Déu meu!
Si, és molt trist observar com es va consumint a casa i malgrat que sigui veritat ho prefereix a haver de trencar-ho tot, que segons com podria anar força bé, però qui sap com pot acabar, almenys així té la vida apamada i el poc que té, malgrat que sigui escàs en alegries, és seu i no ho vol perdre.
Contempla al seu company de reüll, escarxofat al sofà que li penja la panxeta, vestit amb pantalons curts i una samarreta tacada d’estar per casa, valora que ell en té molt poquet de seductor, a més, sempre va emmurriat, mai ho té tot prou bé, només somriu quan venen visites. Quants anys romandran junts? Vint o trenta anys més?
Per poder riure a de sortir amb les amigues i explicar-se xafarderies.
Segons com ja li està bé, és un home que té força cura de la casa i disposa d’un bon consolador amagat a la tauleta de nit.
Quant temps fa que un home l’abraça amb força, que li tasta la seva boca gustosa i se la mira de fit a fit, i per acabar li diu fluixet: que n’ets de guapa?
Quant temps fa d’això? Quant temps fa?