Un jardí emotiu

Jo he estat fins fa 3 anys treballant amb plantes i flors, hi visc sol!. Però tinc 40 plantes d'interior sense comptar les d'exterior... Totes estan esplèndides!, perquè a tothora me les miro i remiro, les acarono... Quan he regalat una perquè me n'he cansat f'ells ...La persona afortunada que la rep em diu al cap d'unes setmanes que se li comença a morir..., de pena...Amb això vull dir que el teu relat m'ha tocat el cor, i l'ànima,! En poques paraules construeixes un smbient que m'és familiar, proper a la meva sensibilitat....Que Déu tingui l'àvia del teu relat a la glòria i acompanyada de les seves plantes...
.

per part meva Josep. No volia dir que les flors enyoren la feblesa i el desconsol de l'àvia, simplement que la trobaven a faltar, i van decidir marxar amb ella, i no quedar-se amb un brètol com el seu home.

Les flors que enyoren la sensibilitat, la feblesa i el desconsol de l'àvia, amb la seva saviesa l'acompanyen al jardí etern.

Un poema preciós Josep.

Rosa.

Que està acompanyada d'un home maltractador. Que no podia continuar així, viu, en aquest món.
Un microrelat molt ben reeixit.

Cordialment.
Perla de vellut.