Cercador
un dia plujós a la ciutat
Un relat de: josepsalatermens Les gotes d'aigua arrapades als vidres de la finestra semblen que disposin de tentacles minúsculs i invisibles que els permeten subjectar-se a les micra rugositats del material vidriós, però jo en triava una de sola que estigués ben amunt de vidre la seguia i em fixava cao anava relliscant i s'ajuntava de cop amb una altra gota i el descens s'accelerava, semblava com si anant davallant els agafés una ànsia per ser més aviat a baix del tot.
Restava indiferent del tot al paisatge de fons, blocs de pisos amb les seves milers de finestres més o menys semblants.
Per a mi tot l'univers es reduía envers aquelles gotes que seguien el seu destí ineludible.
Fins i tot el so del xàfec es superposava a l'horrrible soroll de transit.
Restava indiferent del tot al paisatge de fons, blocs de pisos amb les seves milers de finestres més o menys semblants.
Per a mi tot l'univers es reduía envers aquelles gotes que seguien el seu destí ineludible.
Fins i tot el so del xàfec es superposava a l'horrrible soroll de transit.
Comentaris
-
Una gota...[Ofensiu]Rosa Gubau | 07-06-2024 | Valoració: 10
un món...un present viscut amb intensitat... Una gran metàfora, que reflexa l'importància de les petites coses, la seva riquesa, i el viure i gaudir de cada instant.
M"ha agradat molt Josep. Espero seguir-te llegint.
Salutacions.
Rosa.
l´Autor
114 Relats
36 Comentaris
52665 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50