Three Beauties

i
water

Fuges perquè l'aigua dels somnis
No atrapi la teva puresa,
Esdevinguda gota mutable

I deixes els teus desitjos
Al creixement de l'herba callada
Mentre acarona la flor del teu viure.

Reposaré en el teu ventre
Per escoltar la veu del món mil·lenària,
El continu bressar de l'aigua,
I poder respirar el teu mateix aire.

Fuges perquè ets l'aigua i l'ànima
Se't barrejaria, per no despertar, amb ella
I series l'esclavitud més lliure,
Enmig de la letargia, la vetlla.


ii
sand

Per què ets la sorra si ets fugissera
Com l'abraçada de l'onada
Abandonada en l'horitzó?

Per què, si en l'aire dels teus dies
Hipnotitzes l'escuma i la sal,
I la mar que besa la teva platja?

Per què ets la sorra i la cançó
De la sirena immortal, que espera
Trobar el camí entre la cera
Per apaivagar la set d'escull de la seva ànima?

Per què, si has sorgit de la vida
Caduca de la carn germana,
I la lligues a la perfecció
De les teves parpelles de somni?



iii
wood

Ets la fusta que ha de corcar-me
L'ànima amb l'alegria
De saber-me viu en el món.

Deixa que la teva pell de vida
Onegi l'escuma de la mar,
Descobrint la llum pròpia.

Em besen els llavis del teu cor
Perquè m'adoni que ets la perfecta
Argila engendrada dels meus ossos,
Per que somniï quan et miri.

Ets la fusta que m'alimenta,
La immaculada verge lígnia
Emparant-me en les teves sines
Plenes d'esperança, de joventut.