Tenir crèdit

EL DINAR LI HAN PORTAT D'UN RESTAURANT XINES, EL GANIVET PER LA CARN ES D'OR DE TOLEDO, LE CIRERES DE LES POSTRES SON XILENES, EL KIWIES SON DE NOVAZELANDA, EL PINXOS PEL PICA PICA "MORUNOS", EL PERNIL DE "JABUGO", LES PANSES DE "CORINTO" , ETC, ETC, MOLT BO, ROGER, MOLT BO. M'AGRADEN ELS TEUS RELATS... CURTETS I SUCOSOS.

Reflecteixes una realitat cada cop més estesa.
Et volia comentar el comentari al relat a pellpintada sobre el seu relat "Mals pensaments", t'ho he deixat al fòrum però potser no ho veuràs i t'ho exposo aquí perquè vegis el punt de vista que m'ha fet escriure el comentari a pellpintada.

"Hola!, mira en referència al relat de pellpintada sobre els moros, com ell, en diu al relat, jo no dic que tot sigui blanc o negre,en absolut.
Aquest estiu vaig estar a Istambul i a l'hotel hi havien senyors de L'Arabia Saudita i l'Iran amb les seves dones i fills. Elles anaven amb burka negra de dalt abaix, ells anaven amb vestit tipus occidental: americana i pantaló llarg. Elles anaven un metre o dos mes enrere que els seus marits i a la piscina només es banyaven els homes i els nens.
No he vist cap pel·licula de ciència- ficció, t'ho ben asseguro. Ja m'agradaria. A mi, aquesta situació amb va violentar de tal manera que hagués fotut al camp del hotel on érem, tot i que aquests senyors rics del petroli com que paguen, poden anar a Turquia i a on vulguin i fer aquests tipus de coses per a mi degradants. Si això és racisme, dec ser racista.
Quan dius:"...caldria no creure'ns tant la imatge deformada, parcial i extremadament injusta que potències mundials i mitjans de comunicació ajuden a crear en la població referent al món islàmic...",
era per aclarir-te que això ho vaig veure amb els meus ulls, no per cap televisió pro-americana ni cap radio ni mitjà de comunicació manipulador.
Era una evidència brutal, no hi havia deformacions ni intermediaris.
Per a mi, va ser espantós veure a l'hora d'esmorzar com aquests senyors es posaven en una taula d'un racó al menjador i feien seure a l'esposa d'esquena a tothom, de manera que ningú les pogués veure. Tenien com un velcro a la boca que se'l descordaven per poder menjar i portaven guants negres en ple més d'agost. Mira, jo és que quan diuen, "a elles ja els hi està bé", és com la dona maltractada per un home, que té por i no el denúncia perquè està en inferioritat de condicions i en aquest cas concret, les dones no són ningú. I els senyors miraven a tort i a dret a totes les senyores que els hi passaven per davant. Demencial.
Jo podria arribar a comprendre que tots dos, home i dona, anessin tapats fins al nas perquè les dones occidentals no veiéssim als senyors fanàtics no fos cas que ens excitéssim. I els que diuen que és la seva cultura, per aquí, sí que no passo, acabarem dient que mutilar clítoris és una tradició acceptable o cultura!!!!

Doncs ja està, per aquestes coses, opino el que opino, encara que respecto totes les opinions.
Jo estic per la igualtat de drets entre les persones i per la llibertat d'escollir la pròpia vida.

Una abraçada!!

gypsy

Hem coincidit amb el tema. I mira que jo no sóc massa de pujar-me al carro de les denúncies populars, que si immigració, que si etc. Passa que l'observació de la societat dóna més substància que la sopa de merda de rata.
Continuem furgant!

excel·lent !

:-**

S'ha llevat i ha planxat la camisa de lli 'made in' India. Abans de marxar a la seva nova feina, on comparteix despatx amb dos alemanys, dues italianes, un argentí, i un mexicà, ha decidit prendre's el cafè que quedava a la cafetera italiana amb aquella tassa que va comprar a aquells magatzems suecs on sempre trobes de tot i a bon preu.

Un cop al carrer, s'ha trobat amb la veina de l'escala del costat. No sap d'on és però es pensa que venen de Cuba, per l'accent. La nena parla milor que molts el català.
Passa pel costat de la mesquita i d'un grup de dones Marroquines que duen els nens a l'escola.

Mentre espera el metro observa, consternada com una bellíssima dona oriental s'ha tenyit els cabells de color ros. Li fan mal les sabates xineses, i intenta distreure's pensant en el restaurant pakistaní on aniran a sopar amb el seu company després de veure la pel·lícula en versió original que encara han de decidir.

Dues parades més enllà, quan el tren surt a prendre l'aire, hi pugen un grapat de nens que van d'excursió.
En aquells moments sent que el planeta terra és a l'abast de la seva mà, i n'acarona un que podria haver estat el seu , en un intent dubtós d'apropar-se a tot el que encara desconeix.