tempesta al mangoster

Abans no me n'oblidi deixa'm agraïr-te la teva correcció, ja que creu-me - i ara potser riuràs i tot - des de sempre: que em pensava que funcionava a l'inrevés! A partir d'ara, doncs, ben segur que no ho oblido, paraula.

I anant al teu preciós escrit de prosa lírica... quina paraula més fantàstica la de "mangoster", fa venir autèntiques ganes d'assaborir una de les fruites, que descrius, encara fresca i regalimant de pluja.

M'has fet gaudir extraordinàriament amb la lectura. A més constato que a banda - m'imagino! - de poder contemplar-ne un munt en aquest país on t'estatges, sents especial fascinació per les tempestes que deuen ser, sens dubte, espectacles dignes d'admirar-se.
I passades, deprés, pel teu destre sedàs es converteixen en un tapís amarat de sensualitat.

Enhorabona Quetzcoatl i una abraçada!

... la teva capacitat per descriure paissatges amb tanta facilitat i delicadesa! Aconsegueixes fer-ho de tal manera que tot el que t'envolta sembla molt fràgil. M'encanten les imatges que els teus escrits descriuen, la pau que es pot respirar entre les teves lletres. Sempre amb aquella tendresa i aquell amor cap a les coses senzilles de la vida, cap a la natura i tots els seus regals que en forma d'imatges ens ofereix cada dia. Trobo que tens una capacitat molt especial per descriure-ho, suposo que també degut a les teves estàncies a Centre Amèrica i aquests llocs tan fascinants i purs.

Apali, segueix fent-nos veure aquestes belles imatges a través de les teves paraules!

Petons!
Gemm@

És una gran imatge de vida i de renaixement la que ens descrius.

sexual a l'hora , no és la tempesta la "divina" fecondació de la terra?.
M'ha encantat

Una magnífica descripció de tempesta, de gotes que llisquen evocant records.

Dolç i directe alhora.

LLIBRE

És evident, que Quetzco acabarà obligant a la Filologia a obrir els llibres tradicionals que ens permeten descriure l'orografia humana.

És evident, que s'hauran de reformular el significat d'un munt de paraules i expressions.

Tot un repte antropològic que, especialment la biologia i la geologia hauran d'afrontar abans que Quetzco vesteixi i desvesteixi les formes més convencionals de la poesia i la prosa.

Cada vegada més explícit, tanmateix: l'inconfusible Quetzcoatl!

Salutacions.

companya quetzcoatl,
amiga del poema pur

de la divinitat del teu vers
en sorgeix la poètica de les paraules pures

de la tempesta al mangoster
m'expliques amb detall
quelcom que expresses amb el teu fer tan pur

companya pura
amiga pura
poema pur
divinitat pura
vers pur
poètica pura
paraules pures
tempesta pura
mangoster pur
detall pur

el teu fer tan pur
en la poètica de la puresa


salut

Ostres, per uns moments he viscut sota la pluja! ;-) fa dies que no ens veiem gaire,pero esque vaig a dormir dora jeje, a veure si avui em quedo fins una mica més tard i ens trovem. petons!!!

xarop

Quants missatges amagats en cada gota de pluja. L'ha sentit lliscar entre les fulles, en la pell dels animalons, entre els somnis més profunds.
Són imatges precioses que fan ganes de cloure els ulls i engolir-les com un petit refugi esperançat en moments de sequera.
Però el que més m'agrada és aquesta sensació de que ja has sentit aquesta sensació moltes més vegades, formant part del cicle d'aquest moviment de l'aigua i de tot plegat.
És un somni eteri i profund presagiar que fa milers d'anys que ja erem terra, aigua i llum. Energia eternament reciclable?

M'agradaria parlar amb tu de tantes coses!
Molts petons!

sssssssshhhhhhhh, silenci.
Quin espectacle d'aigua, l'aigua que ens uneix i ens comunica.
Meravellós, com sempre amb les paraules oportunes.
PS: no ets pasa aquadiver, oi? ;D