Tears Of An Angel [L'eterna soledat (Retalls ombrívols de llum); II, 5]

Un relat de: deòmises

Respira l'aigua
Que brolla del teu hàlit,
Solitari àngel

(Tristor infinita
Per a combatre l'ombra,
La penyora dels segles,
Mentre el cor vaga
Pels camins de la joia
Buscant un sol refugi
Contra la vida
I les seves sagetes
De melangia.

A la recerca
De la llum, la tenebra
Esdevé estèril
Metzina rude,
Empar dels mals que guarda
La tristesa infinita)

Respira l'aigua,
El batec de les llàgrimes
Teves, trist àngel.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

305960 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978