Taüt vermell

Un relat de: gypsy

Un taüt vermell emmascarant el blanc nevat
i el silenci que necessitaves per fugir,
una nit d'hivern buida d'amor i de mots,
aquell cansament et vencia,
guanyava terreny, t'estrenyia el cercle,
fins restar abatuda en un pam de sòl tancat,
on l'aire s'extingia fugaç i l'ofec et cobria,
amb la cara de la mort apropant-se lleugera,
delitosa de besar els teus llavis de llum.

Vas caure somorta, el terra t'acollí serè,
el teu esguard sense vida encara fou més bell
i el silenci damunt els teus cabells daurats
van compondre el millor dels teus poemes.

Una foscor tremolosa s'obrí pas,
per cloure finalment,
la darrera pàgina inacabada
d'uns mots devastats de vida.


gypsy

Comentaris

  • Sylvia Plath va ser forta[Ofensiu]
    desideri | 06-04-2008 | Valoració: 10

    i tu també ho pots ser, a recer del vent contrari, sempre.

    Un petó al melic i cafès al Paradís

  • Sylvia Plath, o el coratge de tota dona[Ofensiu]
    deòmises | 08-12-2007 | Valoració: 10

    Estimada zíngara,

    SP és una de les poetesses que més admiro (des d'Arbres d'hivern a Ariel, passant per la seva prosa a Campana de vidre). Sensible i martiritzada per Ted Hughes, va viure angoixada per la pròpia vida.

    Gràcies per compartir aquest poema amb tots nosaltres. Gràcies de part de qui encara no t'ha comentat, realment bell.

    Gràcies, d.

  • ......[Ofensiu]
    Sonyes | 16-07-2007 | Valoració: 10

    no tinc paraules.

  • No me'n puc estar...[Ofensiu]
    OlgaglO | 07-04-2007

    "Sóc habitada per un crit.
    De nit i agitant-se,
    buscant, amb les seues garres, alguna cosa per a ser amada."
    (Sylvia Plath, poema Sheep in Fog del llibre Ariel)

  • OlgaglO | 07-04-2007

    No només entendre, trobar bellesa en el seu gest. Que la gelosia la tenia presa o desitjava viure la vida que en el seu temps només podia viure un home? Em sembla que la raó última del seu adéu voluntari la devia de saber ella, i ja n'hi ha prou per ser un gest totalment lícit - feia ja molts anys que tenia la idea dins del seu cap, no va ser cap rampell -.
    Unes paraules belles i reveladores les teves. Jo també crec que a ella li haurien agradat. A mi m'han agradat molt.
    Una abraçada*

    PS Amb tu m'he estrenat com a lectora-comentarista!

  • Torno de nou aquí[Ofensiu]
    Lady_shalott | 03-02-2007

    gypsy, i aquest poema és com una mena d'obsessió malaltissa. Després de llegir-lo agafo alguns dels meus poemes preferits de Sylvia Plath, i amb veu alta llegint-los sento el dolor, i tants altres sentiments... que no abandonen amb facilitat.

    Moltes gràcies,
    Lady Shalott

  • un títol encertat....[Ofensiu]
    Noia de vidre | 28-01-2007 | Valoració: 10

    obrint uns mots, per algú, per ella....
    intentats i ecscrits amb els millos mots, els mots de cor i de mirades!!!! fantàstic!!
    un petonet molt fort!

  • Has sabut...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 28-01-2007 | Valoració: 10

    descriure la seva mort fugint del dramatisme personal i abocant-hi tota la bellesa de l'alliberament i d'un silenci envoltat de pau.
    Li hauria agradat, gypsy. Segur que hauria gaudit de les teves paraules tant o més com nosaltres ho fem de les seves.
    Una abraçada ben forta.

  • Simplement...[Ofensiu]
    AVERROIS | 28-01-2007 | Valoració: 10

    ...Meravellós! No cal dir res més.

    Petons.

  • Hola Gypsy, dir-te que[Ofensiu]
    GTallaferro | 26-01-2007 | Valoració: 10

    m'ha cridat molt l'atenció el títol del poema. Abans de llegir-lo he pensat que la persona que hi devia anar dins, devia tenir una vida plena a vessar de passió, i no anava errada, quan he vist que el dedicaves a la prodigiosa Sylvia Plath. Per tant, trobo que el títol està molt ben trobat. També m'agrada veure com coincidim en els gustos per la lectura.
    Amb referència al poema dir-te que crec que has trobat el to adequat.
    Efectivament, Sylvia Plath, que segurament patia transtorn bipolar, ja gairebé morta per la indiferència i el terrible narcisime i ego monstruós de seu marit, Ted Hugges, que la va reduir al no-res, va decidir suicidar-se en aquella "nit d'hivern, buida d'amor i de mots", de mots perquè les fases depressives li impedien concentrar-se i escriure res. Va deixar els seus dos fills a l'habitació amb l'esmorzar per l'endemà, i ella va posar el seu prodigiós cap dins el forn, "la cara de la mort,,,delitosa de besar els teus llavis de llum" Realment crec que tenia molta vida interior,a questa poetessa.
    Trobo molt elegant el final del poema, perquè amb els dos últims versos "darrera pàgina inacabada d'uns mots devastats de vida", trobo que ldones a Sylvia Plath,la perpetuitat i el reconeixement que mereix.
    Enhorabona!!!!

  • Una destral...[Ofensiu]
    F. Arnau | 24-01-2007 | Valoració: 10

    Un bon homenatge a la poetessa nord-americana Sylvia Plath, i molt escaient la comparança de la seua mort com el millor dels seus poemes. Hi a qui va comparar el seu amor amb Ted Hugues amb el drama de Shakespeare "Romeo i Julieta".
    A mi el que m'agrada és l'epitafi d'Anne Sexton citant Kafka: "Un llibre ha d'ésser una destral per a la mar gelada de dins nostre."
    Una destral, com els poemes de la Sylvia Plath.

    Una forta abraçada!

    FRANCESC

  • (...) [Ofensiu]
    Sol_ixent | 24-01-2007

    Certament, diria que has establert un bon contrast entre el títol -que podria tenir "connotacions negatives", ja que parla de mort- i el contingut real del poema, perquè... és molt dolç i més bonic, dedicat a una persona que estimes!!

    Bé... una abraçada i cuida't molt!!!!

  • de dins[Ofensiu]
    manel | 24-01-2007

    De vegades som capaços de construir des de ben endins. Quan alguna de les coses que ens envolten realment ens penetra, ens remou, el que en pot sortir és autènticament nostre, som nosaltres mateixos passejant per les paraules, per la melodia dels versos. Vomitem per necessitat, la força de l'interior que demana per sortir és tan contundent que fins i tot ens costa aturar el broll de paraules.

    "el silenci damunt els teus cabells daurats
    va compondre el millor dels teus poemes"

    Aquesta idea sempre m'ha agradat. Em sembla que ho vaig llegir en un llibre de Màrius Sampere. L'únic que fem els poetes (no se si és pretensiós considerar-me'n a mi també, però millor o pitjor així em considero) és recollir el que ens envolta. Podem trobar el poema al mig del carrer, penjat d'un arbre o sota la pols de l'armari de casa. Hem d'aprendre a buscar-lo, està atents, i educar-nos prou bé per deixar-lo en el paper tal com és mereix. I aquí és on entre el nostre interior. Quan més a dins ens penetra més personal és el que en pot sortir.

    Petons des de ben endins gypsy
    manel

  • l'home d'arena | 23-01-2007 | Valoració: 10

    d'ací
    es destil·la, ofrena de les nits,
    una veu
    de la què en prens un glop.

    Com no tinc paraules, m'amague rere Paul Celan.

  • Amb el teu permís[Ofensiu]
    Lady_shalott | 23-01-2007

    m'enduc aquest poema ben a prop del cor. No et sabria dir el que m'ha colpit amb més força, si aquest homenatge a l'estimada Sylvia Plath, o el sentiment brutal dels teus mots, amb qui tant m'identifico. M'has ben sorprès, m'has deixat garratibada a la cadira, pensant en aquest sòlid taüt vermell. Quin és aquest espai, que en la darrera línia, canalitza un punt, i el fa final?
    No sóc capaç de valorar-lo.

    Molts petons,
    Lady Shalott

  • un cant a la mort[Ofensiu]
    jaumesb | 23-01-2007 | Valoració: 10

    és un cant a la vida

    m'ha costat tota una vida entendre-ho

    guanyes en tècnica,
    guanyaràs també en llum?

  • quina trsita bellesa...[Ofensiu]
    MarBlava | 23-01-2007 | Valoració: 10

    amaguen els teus versos!
    En aquest cas sembla que la mort és alliberadora, amb una història desconeguda de dolor darrera el taüt vermell.
    M'agarda molt les imatges que suggereixen els teus escrits.
    T'afegeixo als preferits per anar assaborint-te amb calma, encara que a l'atzar ja havia tingut el plaer de llegir algun altra poema teu.
    Una abraçada gipsy!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

449299 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu