Taral·larà llibreter

Un relat de: touchyourbottom
La llibretera i el seu ajudant, tan bon punt entrava la Nuis, s'intercanviaven una mirada de què hi farem i procuraven evitar un sospir alliberador, que el negoci és el negoci. La dona canosa saludava, dibuixava un somriure sobreactuat i, com cada setmana, encetava a remenar revistes fins trobar-ne una que li fes el pes. Ho feia amb parsimònia alegre, amb moviments exageradament fluids, tot cantussejant en veu fluixeta- i un pèl més- demostrant la satisfacció del fet. L'ajudant baixava al magatzem, per poder cridar al lavabo. La llibretera feia el cor fort, forçant-se a no mostrar com li resultava, aquell ego, de desagradable. El negoci és el negoci.

Només fos aquella Nuis (que vivia cercant una amiga amb qui anar pel món manant ella i que, quan l'altra se n'adonava, la deixava) després comentaven, tot i prenent una til·la ben necessària. Però sovint hi anava la Morca, una pre-pensionista que fluixejava de l'esquena per la conveniència d'una paga mensual en saber que, si hi havia tanta gent que ho feia, a veure si ella no. La Morca, malgrat geperudejar in extremis, tenia l'humor de buscar un llibre per a les tardes de galetes i xocolata amfitrionejant una colla de veïnes atretes per la convidada. Ho feia, també, entonant alguna cançoneta en veu baixa amb insistència d'atenció, un gens subtil 'vull ser escoltada'. I estoneta estonassa que hi gastava. Més pagar, despesa sí interessant i esperada per la regenta del local mentre l'ajudant allargava la visita a l'excusat.

Només fossin aquella Nuis i aquella Morca. Però la subdirectora del Casal de Totes les Estacions, per a infants i jubilats, s'afegia a l'irritant taral·lejar. S'hi presentava massa usualment, que si a comprar cartolines, que si a adquirir material de dibuix i pintura, que... A més, la Sílvia sí que era cantant, cantant aficionada. Es vantava d'un domini del francès très très très genial. Interpretava grans èxits de cantautors d'aquelles terres i especialment 'Pourquoi tu vis?', de la moníssima i sensual, opinava, Jeanette. Molta gent es preguntava si el gavatxo de la Sílvia no es tractava realment d'un anglès occitanejat. Quan els ho aclarien arrufaven el nas i es qüestionaven que no fos un rus axinesat. Total, que la Sílvia, sempre vestida amb roba a la moda més costosa, pentinada en salons de coiffeur, acompanyada d'instrumentistes, triomfava...à sa manière. Tenia tan assumida la seva destresa que no podia pas no manifestar-la tantes vegades com li plagués. Evidentment, la llibreria formava part dels llocs que li abellien per destacar-se. Exaltava el seu art dedicant temps a la tria cartolínica o del que fos...amb la cançoneta que esdevenia enfadosa per als de la casa. L'ajudant sortia a entregar un encàrrec i la propietària aguantava al peu del canó, que el negoci és el negoci.

Una conjunció astral va causar, un dia, el desastre.

Van coincidir, Nuis, Morca i Sílvia, a mig matí d'un novembre que portaria pluges tempestuoses, afirmaven els metereòlegs ardits que no disfressen realitats.
Alhora, mentre escollien, mogudes pel ressort de sempre, per dissort dels de l'establiment, cantussejaven, assajaven cantussejar més i vinga i vinga. La mestressa tenia els nervis a flor de pell, i l'ajudant,que entengué que no podia escaquejar-se, es mossegava la llengua i s'estirava pèls dels braços. Es van mirar i, a l'uníson, impulsats per la tensió insoportable, van estar a un segon d'exclamar:

-Prou, calleu, pesades!

Just els sortia la 'p' que aquelles dones van iniciar un esguardar-se de gelosia unes a les altres, de ràbia, de molèstia...i, sense precedents, van començar a insultar-se per posteriorment passar a les mans.

En tancar la llibreria, encara reien, recordant com un policia les havia hagut de separar i que no va ser possible fins que es brindà a escoltar-los les meravelles musicals i que votés quina era la millor. Va haver de demanar reforços per no quedar malament. Dos més, així cada dona tindria un punt. Va funcionar prou. Van sortir agafafes del bracet de respectius homes uniformats, uniformement satisfetes i, mig d'amagat, engegant-se unes a les altres esguards amb centelles de competitivitat to be continued.

Comentaris

  • Identitat Inedita | 04-08-2021

    Història sense principi ni fi. És la representació gairebé gràfica d'una situació probablement i possiblement impossible'.
    Sí que et distreus mentres llegeixes però jo particularment no n'he tret cap profit ni ensenyança.
    Abraçades

  • La llibreria[Ofensiu]
    Prou bé | 02-08-2021

    M'agrada tot el que té a veure amb llibres, llibreria, i llibreters i "remenadors" de llibres...m'agrada el teu relat, original i creatiu, a més de divertit. M'agrada la utilització que fas de mots derivats, d'alguns mig inventats, però que estan molt ben "posats". M'agrada tot i molt!. Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

267 Relats

119 Comentaris

67110 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).