Només dos ulls

Teulades i la nit. La nit i les teulades són aliades formant l'escenari que trepitja amb destresa felina. Gata i negra. Cua llarga com un dia sense pa del bo. Bigotis que una aranya prop d'una antena enveja com a fils ideals per a teranyinejar. Una xemeneia, amb la sortida de fums obstruïda expressament amb una mena de malla canalla que la fa semblar el rostre esperpèntic i surrealista d'una vídua d'antany, també l'observa. La gata compta estels amb els ulls entelats de llàgrimes: no n'hi ha pas tants com fillets li han pres i assassinat. El dolor esdevé ombra a l'ànima de l'animal que enyora gatons que tot just va llepar i amb prou feines alletar. Una veu l'avisa que fugi, sempre, que faci via, que salti al sostre de les cases sota el sostre del món, que l'empararà. Fa cas...però cada cop li costa més. Ha perdut pes, estarà malalta? Malparidejant l'hauran mig enverinada? El pèl que la lluna il·luminava, llustrós de to atzabeja, s'ha entristit, va agrisant-se. La gata pateix. La gata sofreix. La gata va esdevenint dos ulls preciosos molls, infinitament afligits. La gata ja no vol baixar. Es dilueix en la nit que l'absorbeix i trasllada on...